Actualizado el 18/06/2024

icon Facebook icon Twiiter icon RSS icon EMAIL
  1. Portada
  2. >
  3. TecnonewsCat
  4. >
  5. Primera jornada 'Humanism in the digital age: the urban contribution'

Primera jornada 'Humanism in the digital age: the urban contribution'

Escrito por Redacción TNI el 23/11/2021 a las 19:38:42
1047

La jornada “Humanism in the digital age: the urban contribution”, organitzada per Digital Future Society i l’Ajuntament de Barcelona, ha donat el seu tret de sortida aquest matí amb una obertura oficial que ha posat de relleu la necessitat de posar focus en l’aplicació de l’ètica i la protecció dels drets en l’àmbit digital dels ciutadans en tots els aspectes de la transformació digital. L’acte se centra en diagnosticar l’impacte de la transformació digital en la societat – i explorar essencialment des de l’entorn urbà noves solucions per combatre les desigualtats. L’esdeveniment internacional que reuneix unes 150 entitats i 40 ponents se celebra al llarg de tot el dia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, (Barcelona) i en streaming a   https://barcelonadigitalhumanism.digitalfuturesociety.com/


L’acte d’inauguració oficial ha anat a càrrec de la secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial del Govern d’Espanya, Carme Artigas, la tercera tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet, i la directora de Digital Future Society, Cristina Colom. En les seves intervencions, han coincidit a destacar el paper de Barcelona en el lideratge de l’humanisme tecnològic a nivell global i a advertir que el futur de la transformació digital ha de passar necessàriament per tenir en compte a les persones i els seus drets i interessos a l’hora de dissenyar i implementar la tecnologia.

 

Cristina Colom ha estat la responsable d’obrir la jornada i ho ha fet destacant que per aconseguir situar a les persones al centre de la revolució tecnològica cal “una actitud col·laborativa entre entitats i institucions que comparteixen aquest mateix objectiu”. En aquest sentit, afegia que “com tractem aquests reptes, la manera com busquem solucions o fomentem la cooperació internacional, determinarà la construcció del futur digital”. La lluita contra les bretxes digitals és un dels temes centrals de la jornada, juntament amb altres reptes generats per l’emergència digital, com l’aplicació de la Intel·ligència Artificial, situacions causades per la transformació digital que s’han d’afrontar fent que aquesta sigui “pensada per i per a les persones, garantint la protecció dels seus drets”. La directora de Digital Future Society també ha posat sobre la taula el paper de les ciutats en aquest procés, assegurant que són “les generadores del canvi, d’adaptació i de fer front als reptes més complexes; per això tenen un paper clau en la construcció d’aquest futur més inclusiu i sostenible”. En aquest àmbit, Colom ha conclòs afirmant que “ara és el moment perquè Barcelona lideri aquesta acció crítica” per a l’humanisme tecnològic.
 

Al seu torn, Laia Bonet ha afirmat que a “Barcelona volem ser la punta de llança del model de digitalització europeu, que posa al cor de la innovació a les persones i els seus drets”. Així, la tinent d’alcaldia de Barcelona creu que cal potenciar “un nou model de negoci que fomenti la igualtat social per davant de la rendibilitat econòmica” i considera que “les administracions tenim un paper important a l’hora d’influir en aquest àmbit, invertint en tecnologies que suposin un impacte social i construint tecnologia pública. Es tracta d’una voluntat política”. Bonet també ha remarcat la importància d’aplicar polítiques públiques “per garantir la privacitat de les dades dels ciutadans i regular les solucions d’Intel·ligència Artificial per garantir la protecció dels drets humans”. La regidora de Barcelona també ha posat de relleu la necessitat d’afrontar els reptes de l’emergència climàtica i l’emergència digital conjuntament, assegurant que “són els majors reptes dels nostres temps”, un aspecte clau per aconseguir una transició justa i equitativa per a tota la societat.
 

L’acte inaugural l’ha tancat la secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial remarcant que, amb la jornada d’avui, “Barcelona torna a ser la capital de l’humanisme tecnològic”, referint-se al paper de la ciutat en la promoció del debat sobre aquest àmbit amb un abast global. Carme Artigas considera que la societat digital ha d’avançar amb una “perspectiva centrada en les persones”, assegurant que “estem vivint una nova era, basada en la digitalització i aquesta afecta tant a les relacions socials com a les dinàmiques de poder entre les administracions i els actors tecnològics”. La secretària d’Estat ha animat a fer “una actualització del moviment en defensa dels Drets Humans aplicat a l’àmbit digital” on es “posi la tecnologia al servei de les persones, amb una perspectiva social i transformadora”. Carme Artigas també ha posat el focus en l’eliminació de les bretxes digitals afirmant que es tracta d’un dels seus principals objectius ja que “és un problema essencial en l’àmbit digital que ha d’afrontar tot el món, també Espanya” i, per això, cal que “totes les noves tecnologies es construeixin per aconseguir aquest objectiu”. Artigas ha acabat destacant la tasca que s’està fent des de “la responsabilitat i garanties democràtiques que hem d’aplicar des de l’administració pública” amb projectes com la Carta de Drets Digitals i la posada en marxa del nou Observatori per l’impacte social dels algoritmes.
 

Drets digitals i ètica aplicada a la Intel·ligència Artificial, a debat

 

La jornada “Humanism in the digital age: the urban contribution” reuneix als principals agents de l’administració pública, responsables polítics, experts, investigadors, activistes i organitzadors de la comunitat, incidint en la importància d'actuar.  L’acte compta amb veus internacionals altament reconegudes al sector. Werner Stengg, membre del gabinet de la vicepresidenta de la Comissió Europea; Morten Meyerhoff, assessor de governança electrònica a la United Nations University (UNU-EGOV); Sarah Chander, assessora política sènior a la Iniciativa Europea de Drets Digitals; John Paul Farmer, CTO de Nova York; Carissa Véliz, escriptora i filòsofa de l’Institut d’ètica en la Intel·ligència Artificial a la Universitat d’Oxford i Anne Kaun, investigadora i professora convidada a la Universitat de Södertorn (Suècia); són alguns dels ponents que hi participen.
 

L’esdeveniment s’ha organitzat en diverses sessions i taules rodones per identificar, explorar i debatre com afrontar els reptes generats per la transformació digital, centrades en dos grans eixos principals: els drets digitals i l’aplicació de l’ètica a la Intel·ligència Digital. Així, es tractaran alguns dels principals reptes que planteja l’emergència digital, com les bretxes, la privacitat en l’ús de les dades, la implementació dels algoritmes en les tecnologies emergents o els aspectes mediambientals de la tecnologia per aconseguir una transició digital verda.
 

Tanmateix, aquesta  revolució tecnològica també ha demostrat que la digitalització pot ser una eina habilitadora capaç de potenciar xarxes solidàries entre entitats públiques i privades per assegurar serveis essencials i fomentar la cohesió social.