Ús responsable i conscient de les dades en els videojocs i jocs en línia

Els videojocs i jocs en línia són cada cop més populars, no només com a productes d’entreteniment sinó com a eina d’aprenentatge: és l’anomenada ludificació. La professionalització del sector i el creixement d’aquesta indústria ha situat Catalunya com a capdavantera, amb 167 estudis de creació de videojocs que donen feina a 3.381 professionals i una facturació anual al voltant dels 500 milions d’euros.

Conscient d’aquesta realitat, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) ha volgut incidir en la necessitat de prendre consciència de les dades personals que es comparteixen amb aquestes pràctiques i d’adoptar una actitud crítica i activa al respecte. L’objectiu és oferir informació i obrir el debat perquè la ciutadania prengui decisions conscients i responsables, tenint en compte les conseqüències que es poden derivar de la difusió de dades a internet.

Durant la xerrada “Dades personals: videojocs gratuïts”, celebrada al Palau Robert en el marc de les activitats paral·leles de l’exposició “Nova Pantalla: el videojoc a Catalunya”, la delegada de protecció de dades i responsable de projectes estratègics de l’APDCAT, Joana Marí, i l’auditor de sistemes d’informació de l’Autoritat, Xavier Puig, han posat de relleu el “preu” de les dades personals i han remarcat que els serveis que són aparentment gratuïts també tenen, molt sovint, un cost per a les persones, i que aquest cost pot estar relacionat amb usos posteriors desconeguts de les seves dades personals.

Són desconeguts perquè, sovint, la persona usuària no sap per què li demanen aquelles dades per registrar-se, ni per a què les utilitzaran. A més, pot ser que tampoc hagi donat el consentiment conscientment perquè les cedeixin a altres empreses que es vulguin aprofitar d’aquelles dades per fer negoci.

En aquest sentit, durant la xerrada, Joana Marí ha parlat de la datificació o tendència a convertir qualsevol actitud, estat o comportament humà en una dada quantificable per ser analitzada. Marí ha incidit que les noves tecnologies permeten estudiar les persones, catalogar-les i crear-ne perfils, per personalitzar els productes o serveis i millorar l’experiència d’usuari. Tanmateix, Marí ha recordat el risc que comporta aquesta segmentació, especialment en col·lectius vulnerables com els menors, perquè sobre la base d’aquesta informació un algoritme decideix quins productes oferir-los per tenir èxit, mentre n’obvia tota la resta. D’aquesta manera, els perfils elaborats amb dades personals poden servir per manipular les persones i distorsionar la realitat, ja que l’oferta de serveis i la informació a què tenen accés es restringeix i provoca un efecte de “filtre bombolla”. “Parlem d’una pèrdua de llibertats”, sosté Marí.

La localització, el nom, la veu, la imatge de les persones participants al joc en línia amb càmeres en viu, l’hora de connexió, la durada de la partida, els comportaments i decisions, les converses durant el joc. Totes aquestes són dades que defineixen les persones i que suposen un risc en tots els àmbits, segons com s’utilitzin. “No es tracta de no tenir res a amagar, sinó que dades aparentment inofensives puguin servir per avaluar el teu rendiment professional, preveure la teva salut, etc., i que aquesta informació afecti el teu futur”, apunta Marí.

Estimulació i aprenentatge

Per la seva banda, Xavier Puig ha destacat el paper del joc en l’aprenentatge i ha recordat l’auge de la ludificació, com a metodologia docent per aconseguir estimular i motivar l’alumnat. Les dinàmiques de joc, les recompenses a curt termini i la competició són aspectes que afavoreixen la implicació i atenció de les persones, la qual cosa suposa grans avantatges per a l’adquisició de coneixements a partir de l’entreteniment.

Amb tot, Puig adverteix que hi ha riscos que cal tenir presents. Per exemple, el joc gratuït (free-to-play game), que “no és tan gratis com pot arribar a semblar”, atès que sovint hi ha “un retorn amb les nostres dades personals”. Es busca una connexió emocional amb el jugador o jugadora, que es construeix a partir del coneixement de la seva personalitat, amb les seves dades personals: l’edat, els gustos, els rols, el comportament davant els altres. I a més temps de connexió, més informació. D’aquesta manera, és possible anticipar-se i predir el que farà. “Això no és dolent per si mateix, però cal saber sempre què es fa amb les dades i que el que se’n faci es faci correctament”, sosté.

Per això, ha insistit que “cal posar llum i ser conscients d’aquest preu a l’ombra, per construir una societat més crítica i activa en aquest sentit”. Així, ha recomanat saber “el preu del joc en totes les dimensions”, comparar alternatives disponibles i protegir-se amb tècniques com l’ús d’un correu electrònic específic per a l’àmbit dels videojocs, no reutilitzar les contrasenyes de sempre, vigilar amb el lloc de connexió i establir límits, especialment en menors.

Pel que fa a desenvolupadors, Puig ha recordat que quan recullin dades personals han d’aplicar els principis fonamentals de protecció de dades, com ara que han de ser les mínimes imprescindibles per a aquella finalitat, amb el consentiment o una altra base jurídica i que han d’informar les persones afectades sobre quines dades recullen, per a què, durant quant de temps i amb quina finalitat. També si les cediran a altres i, finalment, quins són els seus drets i com exercir-los.

Noticias Relacionadas: