Actualizado el 16/04/2024
Actualizado el 16/04/2024
Treballs de la UPC en el COP26Escrito por Redacción TNI el 09/11/2021 a las 23:56:18919
L’estudi ‘Equity based analysis of the current NDCs’, elaborat pel grup de recerca en Sostenibilitat, Tecnologia i Humanisme (STH) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), es presentarà en un dels 'site events' de la Conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (COP26). Durant la Conferència també s'ha presentat l’informe ‘10 New Insights in Climate Science’, que ha comptat amb la participació de la investigadora de la UPC Olga Alcaraz.
El grup de recerca en Sostenibilitat, Tecnologia i Humanisme (STH) de la UPC presentarà l’estudi ‘Equity based analysis of the current NDCs’ al site event‘Strategies to boost a fair climate action in the 2020-2030 decade' de la Conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (COP26), que té lloc a Glasgow des de l'1 i fins al 12 de novembre. La presentació, a càrrec de la investigadora Olga Alcaraz i altres professors de la UPC, tindrà lloc dissabte, 6 de novembre, a les 17.45 h (hora espanyola), i es podrà seguir en directe a YouTube. Segons l'Acord de París, els països han de justificar les seves Contribucions Determinades a escala Nacional (NDC, per les seves sigles en anglès), és a dir, els esforços que fan per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i adaptar-se als efectes del canvi climàtic. Unes contribucions que s’han de basar en criteris de justícia –amb quatre dimensions: igualtat, responsabilitat, capacitat i dret a un desenvolupament sostenible entre països– i que han de ser el màxim d'ambicioses. Les NDC serveixen per repartir el pressupost global de carboni entre els diferents països, és a dir, el total d’emissions de carboni que pot emetre cada país.
En concret, Alcaraz ha contribuït en l’elaboració del capítol 5, ‘Global climate action must be just’, que parla sobre la necessitat de treballar per a un desenvolupament just, equitatiu i baix en carboni per als països més pobres. El capítol assenyala que una distribució justa del pressupost de carboni requeriria que l'1 % més ric de la població mundial reduís 30 vegades el seu volum d’emissions, fet que permetria que les emissions per càpita del 50 % més pobre poguessin augmentar fins a tres vegades. I és que el 10 % més ric del món va ser responsable del 52 % de les emissions de CO2 durant el període 1990-2015, mentre que el 50 % més pobre només va representar el 7 % de les emissions. |
