Actualizado el 26/01/2022

icon Facebook icon Twiiter icon RSS icon EMAIL

Nou Informe de la comunicació a Catalunya 2017

Escrito por Redacción TNI el 28/09/2017 a las 17:51:24
1340

L’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) presentarà l’Informe de la comunicació a Catalunya 2015–2016 el 28 de setembre de 2017 a les 18:30 hores, a la Sala Cotxeres del Palau Robert (Barcelona). L’acte serà presidit pel director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Jordi del Rio González, i comptarà amb la participació de Virginia Luzón Fernández, vicerectora de Comunicació i de Promoció de la Universitat Autònoma de Barcelona; de la directora de l’InCom-UAB, Amparo Huertas Bailén; i de l'autora de l'epíleg de l'obra i membre del comitè científic Maria Corominas Piulats.

 

L’Informe de la comunicació a Catalunya és un projecte biennal de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) que va néixer l’any 2000 i, des de la seva creació, compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el patrocini de Gas Natural Fenosa. Aquest treball de l’InCom-UAB és un instrument de treball al servei del conjunt del sector comunicatiu, el qual inclou els responsables polítics, culturals i socials que han de prendre decisions sobre un sector que és estratègic per al país.

 

L’obra ha comptat amb la participació d’un total de 20 autors i autores, procedents de l’àmbit universitari —concretament, de 5 universitats i de 6 grups reconeguts per la Generalitat de Catalunya— i de l’àmbit professional. L’equip coordinador ha estat format per Marta Civil i Serra (InCom-UAB), Joan M. Corbella Cordomí (UPF), Carme Ferré Pavia (UAB) i Joan Sabaté i Salazar (URL).

 

A la novena edició, la Societat Catalana de Comunicació, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, hi ha participat com a subscriptor institucional, i ComScore, Inc; Infoadex i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB) han col·laborat oferint material i dades fonamentals per a l’anàlisi que s’ha dut a terme.

 

La rapidesa amb la que es desenvolupen els canvis al sector de la comunicació, unida al fet que aquesta és una obra biennal, obliga inexorablement a reflexionar sobre l’estructura d’aquest Informe cada edició, i Ia novena no ha estat una excepció. Els canvis introduïts al sumari intenten respondre les noves necessitats analítiques del sector, però sense minvar la rica perspectiva que permet una lectura transversal del conjunt d’edicions.

 

L'Informe de la comunicació a Catalunya 2015–2016 manté l'estructura de quatre apartats:

 

1) Una primera part està dedicada a l’anàlisi del marc general del sector. El nombre de capítols del marc general s’ha reduït (4 envers els 7 de l’edició anterior). Es mantenen els dedicats a les polítiques de comunicació i a l’entorn tecnològic i, fruit de la fusió de capítols, n’apareixen dos de nous: sobre llengua i espais de comunicació, i sobre economia i finançament de la comunicació respectivament. Un projecte de Amb el suport de Amb el patrocini de

 

 

2) La segona part, Mitjans i indústries de la comunicació i la cultura, comprèn el mateix nombre d’apartats que a l’edició anterior, però també s’han aplicat modificacions. La més important fa referència al capítol d’internet, atès que s’ha optat per incloure l’anàlisi de les estratègies digitals de cada mitjà (migrants i nadius) dins del capítol corresponent. En conseqüència, el capítol específic d’internet ha desaparegut i aquest tema és tractat a l’apartat dedicat a la premsa, a la ràdio, a la televisió i al cinema. Però també s’han fet variacions importants en sentit oposat: mitjans i indústries abans tractades a un únic capítol, ara apareixen desglossades amb anàlisis específiques: indústria editorial, musical i del videojoc.

 

3) La variació més significativa és la corresponent a la tercera part que es transforma en un apartat dedicat a aprofundir sobre els reptes característics de cada bienni. La temàtica escollida enguany ha estat «sostenibilitat econòmica i impacte de la digitalització», desenvolupada a partir de tres capítols: Canvis en els hàbits de consum; Noves dinàmiques publicitàries; i Plataformes de distribució de continguts audiovisuals.

 

4) La quarta part manté el seu format, amb un únic capítol. Aquest text descriu de forma molt acurada l’oferta d’estudis universitaris i la recerca en comunicació que s’està duent a terme a Catalunya.

 

Finalment, aquesta novena edició inclou un epíleg, l’objectiu del qual és poder oferir una mirada global, analítica i alhora personal, del conjunt del material. L’estructura fragmentada de l’informe i el seu elevat component descriptiu, imposat pel rigor científic, fa que sigui imprescindible aquesta mirada més qualitativa.

 

L’InCom-UAB, amb l’objectiu d’enfortir els vincles amb el sector comunicatiu català, ha creat l’Observatori de la Comunicació a Catalunya (OCC InCom-UAB) [http://observatoricomunicacio.cat/], on l’Informe de la comunicació ocupa un espai central. De fet, ambdues iniciatives comparteixen comitè científic, integrat per Laura Bergés Saura (UdL), Maria Corominas Piulats (UAB), Carmen Echazarreta (UdG), Bernat López (URV), Miquel de Moragas i Spà (UAB), Miquel Rodrigo (UPF), José Luis Terrón Blanco (UAB) i Joan Manuel Tresserras (UAB).

 

L’Informe es publica:

 

a) amb accés obert i gratuït dins del web de l’OCC InCom-UAB [http://observatoricomunicacio.cat/informe/],

 

b) com a cinquè volum de Lexikon Informes, una col·lecció especialitzada de la Direcció General de Difusió de la Generalitat de Catalunya, i

 

c) en format ePUB [http://llibreria.gencat.cat].