Actualizado el 22/05/2024

icon Facebook icon Twiiter icon RSS icon EMAIL
  1. Portada
  2. >
  3. TecnonewsCat
  4. >
  5. Per què tothom vol ser programador de videojocs?

Per què tothom vol ser programador de videojocs?

Escrito por Agencias Externas el 05/09/2023 a las 19:07:22
511

Passar de jugar a videojocs com a afició a convertir aquesta afició en vocació professional és una tendència a l'alça per a gran part dels joves a Espanya. Segons la III Radiografia del Gaming a Espanya, la indústria dels videojocs i la creació de continguts són les sortides professionals més desitjades pels jugadors espanyols de la generació Z, amb un 39 % i un 34 %, respectivament. Ambdues estan molt per sobre d'altres sectors com la sanitat (17 %), l'esport professional (16 %) o les disciplines científiques (14 %).


Segons els experts, aquest context està servint per impulsar professions especialitzades que van des de la creació de continguts fins al desenvolupament de jocs, uns perfils professionals que s'han posicionat com a opcions de gran atractiu per als jugadors més joves: l'estudi afirma que el 90,2 % dels gamers de la generació Z les considera sortides professionals amb futur.


No són les úniques xifres que reflecteixen el boom que viu el sector. L'última edició del Llibre Blanc del Desenvolupament Espanyol del Videojoc afirma que el gaming va donar feina directa a 8.833 professionals el 2021 i a 9.893 el 2022. I s'estima un creixement agregat del 10,7 % per al període 2021-2025, de manera que per a aquest últim any es preveu que el sector donarà feina directa a més de 13.000 persones. En opinió de Joan Arnedo, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i director del màster universitari de Disseny i Programació de Videojocs de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), aquest moment daurat de la indústria del videojoc es deu al fet que han passat de ser un producte nínxol o entès com una joguina a ser un producte de consum de masses. "Ara ja són un producte de consum per a tots els públics: des del nen que juga a Roblox, l'adolescent amb Fortnite, o l'àvia amb el Candy Crush", explica.


La novetat per a l'expert és que el sector comença a conquistar altres camps de l'entreteniment, a través de fenòmens virals com els streamers o els e-sports. O fins i tot pel·lícules o sèries com The Witcher, Arcane, Edgerunners o The Last of Us. "Encara que les pel·lícules sobre videojocs sempre han existit, ara trobem productes de qualitat per a tots els públics", afirma. "A tot això hi hem de sumar que grans empreses entren en el món dels videojocs (Amazon, Netflix, Apple), a més de les últimes compres (o intents de compra) d'estudis importants per part d'empreses com Microsoft o Sony, en què els videojocs només són una secció del seu negoci principal", afegeix.


Els estudis universitaris també han influït en aquest auge. Com recorda Joan Arnedo, el 2013 van començar els primers graus relacionats amb el desenvolupament de videojocs, i quatre anys després es van graduar les primeres promocions, "que comencen a muntar els seus estudis. Si els sumes uns anys més, que és on ens trobem, es pot observar que els estudis que han sobreviscut han evolucionat, han guanyat premis, tenen prestigi internacional… És l'hora del creixement, d'anar més enllà del projecte personal d'uns estudiants acabats de graduar", afirma.


Perfils més sol·licitats


Per als experts, aquest escenari ja té efectes directes, i és que ha augmentat la demanda dels perfils professionals implicats en el desenvolupament de videojocs, tot i que encara ho farà més en el futur. "A mesura que més estudis s'implantin aquí, es requeriran tot tipus de perfils professionals per cobrir la demanda. Els grans estudis es nodreixen de professionals que han adquirit experiència en estudis més petits o són professionals indie amb un bon portafolis", explica Xavier Pallicera, professor col·laborador dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC i fundador de l'estudi Cocodrolo Apps. "És una roda plena d'excepcions, però per regla general els professionals adquireixen experiència en estudis petits o en projectes indie, i d'aquí és fàcil saltar a estudis més grans, en què el treball està més especialitzat i tens l'oportunitat d'enfocar la teva carrera cap a l'àmbit que t'agrada dins de la indústria", afegeix.


En l'actualitat, segons el Llibre Blanc els perfils principals que es poden trobar en els estudis són programadors, encarregats de crear la lògica del joc i el codi perquè s'executi a l'ordinador, amb un 20 %; artistes, que dissenyen els esbossos de treball i els elements gràfics o sonors del joc, amb un 17 %; els dissenyadors, que ideen les mecàniques de joc des del punt de vista conceptual, com serà l'experiència del jugador i els mapes dels nivells, la presència dels quals és d'un 8 %, i els animadors, encarregats de generar els moviments dels personatges de manera que aquests siguin realistes o s'adeqüin a l'estil del joc, que representen un 7%.


Tanmateix, també hi ha perfils menys presents, però bastant perseguits per les empreses, com el d'expert en monetització o d'economia de joc, que poden tenir una alta demanda precisament perquè escassegen. "En el món dels videojocs es fa una divisió clàssica de perfils entre programació i art, tant entre els formadors com entre els candidats que hi volen entrar a estudiar. Però el perfil d'expert en monetització no acaba d'encaixar en aquesta dicotomia, i hi ha empreses que els han de buscar a l'estranger, perquè aquí no es troben", assenyala Arnedo. Un altre perfil que en opinió de Xavier Pallicera pot tenir una alta demanda és el d'analista de dades.


Consells per iniciar-se en el sector


Per als experts, hi ha algunes estratègies imprescindibles per poder-se iniciar com a treballador del sector. Aquestes són les principals:

 

  • Acudir a game jams. Com explica Joan Arnedo, tot i que els graus i els màsters proporcionin molts coneixements, no n'hi ha prou únicament de graduar-se. L'aportació personal és clau, ja que les empreses valoren la iniciativa i els projectes personals, més enllà dels que s'han desenvolupat en el marc d'una formació reglada. Per això és bona idea acudir a totes les game jams que es pugui, de manera sistemàtica, "per continuar aprenent i conèixer gent".
  • Aprendre des de dins. Segons el professor de la UOC, és temptador acabar un programa de formació i llançar-se com a estudi independent amb un projecte personal, però avui dia "la competència és ferotge, de manera que potser és millor primer entrar a la indústria i aprendre com funciona tot des de dins, com a part d'una empresa ja establerta, abans d'anar a l'aventura pel teu compte".
  • Desenvolupar soft skills. Perfils com el de programador són molt tècnics, però els experts adverteixen que això no significa que no sigui necessari treballar la comunicació i les soft skills (habilitats toves), ja que moltes vegades es treballa en equip. "No és per caure en el tòpic. Les empreses ens ho diuen: cal desenvolupar la comunicació. També cal anar amb compte amb els egos en una tasca col·laborativa en equips interdisciplinaris", afirma Arnedo. És el mateix consell que ofereix Xavier Pallicera, que adverteix que actualment les grans companyies, més enllà de buscar bons currículums, cerquen professionals que puguin i sàpiguen treballar en equip. "Moltes de les entrevistes de feina estan enfocades a veure si hi haurà compatibilitat entre els candidats i l'equip de treball. Es busquen equips", assegura.
  • Provar tots els perfils abans de decidir un rol. Per a Pallicera, una de les millors recomanacions que es pot donar a qui vulgui entrar en la indústria és viure l'experiència completa de dissenyar, crear i publicar un joc complet. "Quan fas tot el cicle, i amb jocs mòbils això és possible, t'adones que aquesta és una indústria interdisciplinària, en què molts rols estan interconnectats. Sovint la gent que comença no és conscient d'aquesta realitat, ja que l'art i la programació tapen tota la resta. Una experiència completa pot fer de catalitzador per descobrir amb quin rol t'identifiques més i quin vols que sigui el centre de la teva carrera professional", aconsella.
  • Tenir un bon portafolis. Igualment, és important participar en esdeveniments i projectes per, a poc a poc, tenir un portafolis que demostri el valor del candidat més enllà de la part acadèmica en què s'ha treballat, "de manera que el teu treball parli de com treballes. A vegades és un peix que es mossega la cua, perquè sense experiència no et contracta ningú. Però hi ha moltes maneres de saltar aquesta barrera inicial. Construir-se un portafolis n'és una", recomana Xavier Pallicera.