Actualizado el 26/03/2024

icon Facebook icon Twiiter icon RSS icon EMAIL

Les metadades, l'arma silenciosa en un conflicte bèl.lic

Escrito por Redacción TNI el 22/03/2022 a las 10:05:16
960

"La guerra no avisa, com estem veient. I no ens importa la nostra privacitat en aplicacions de xarxes socials fins no que ens adonem de les conseqüències". Quelic Berga, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC i expert en metadades, adverteix davant l'actual conflicte bèl·lic que enfronta Rússia amb Ucraïna sobre la importància de protegir la nostra privacitat.

 

Avui dia assistim a una guerra tecnològica entre WhatsApp, una empresa estatunidenca, i Telegram, una corporació russa, més en termes d'Occident contra Orient que en termes de capitalisme contra comunisme (totes dues corporacions són de caràcter capitalista). "Si t'has d'enfrontar a un judici, el jutge o el fiscal poden demanar a WhatsApp o a qualsevol altra aplicació que proporcioni tota la informació que té de tu; s'indica a la lletra petita d'aquelles condicions d'ús que acceptem sense llegir", explica Berga. "I en un estat de guerra com el que es viu a Rússia i Ucraïna, part de la informació emesa des de qualsevol aplicació pot quedar sota la jurisdicció del país", afegeix. D'altra banda, també hi ha la propaganda política que circula constantment tant a WhatsApp com a Telegram i que acaba influint en els processos electorals.

 

Les metadades, a les mans de l'invasor

La diferència entre els conflictes bèl·lics anteriors a Occident i la guerra actual a Ucraïna és l'aparició no solament d'internet, sinó, sobretot, dels sistemes de missatgeria instantània, espais en què es comparteix informació amb persones de confiança: gustos, aficions, llocs que es freqüenten, ideologia política... "El que en temps de pau formaria part de l'oci de gairebé qualsevol ciutadà, en temps de guerra pot ser informació capaç de posar en risc la nostra vida", explica Berga.

 

L'expert de la UOC adverteix que l'usuari mitjà de WhatsApp i Telegram no és conscient que està enviant constantment informació sobre la seva localització, hores d'ús i fins i tot converses privades als servidors. I tant Telegram com WhatsApp empren les metadades per a benefici propi.

 

Telegram no encripta les dades per defecte, "cosa que fa que aquesta aplicació sigui tremendament insegura en cas d'un requeriment judicial o d'un atac informàtic", explica Berga; tota la informació que un usuari bolca a aquesta xarxa és susceptible de ser utilitzada, amb l'excepció dels xats secrets (que només es poden fer servir entre dues persones, mai en grups). La informació s'emmagatzema al núvol, que, segons Berga, "no és més que un munt de servidors allotjats a diferents parts del planeta, però que tenen un propietari. I és del tot impossible per als usuaris saber qui accedeix a aquests servidors".


Per la seva banda, WhatsApp recull les metadades dels seus usuaris i, malgrat que encripta les converses personals, no ho fa amb les comercials, és a dir, amb els canals que ofereix a les empreses perquè puguin tenir una línia directa amb els clients. No obstant això, encara que no pugui accedir al que es diu als seus xats, sí que recull dades sobre geolocalització, en quins moments l'usuari mira el xat, a qui escriu, cada quant, el model de telèfon i quanta bateria queda al dispositiu, entre d'altres. Aquesta informació és bàsica per a l'ús comercial, motiu que va portar Mark Zuckerberg a comprar la companyia el 2014.

 

La privadesa dels usuaris, vital durant un conflicte bèl·lic 

En la situació actual, en un conflicte com el que s'està vivint a Ucraïna, és molt important la privacitat dels usuaris d'aquestes xarxes, segons l'expert de la UOC, tal com va demostrar l'escàndol de Facebook i Cambridge Analytica, que va revelar que s'havia utilitzat informació bolcada en xarxes amb finalitats propagandístiques. Aquell ús il·lícit de la informació privada d'usuaris de Facebook va acabar influint en les eleccions que van donar la victòria a Trump.

 

Per tant, blindar les dades dels xats és essencial durant un període bèl·lic, perquè "el que per a qualsevol servei d'intel·ligència pot ser evident no ho és per a un usuari mitjà de missatgeria instantània, que deixa constantment un rastre d'ell mateix en aquestes aplicacions", insisteix Berga. "La gent d'Ucraïna està enviant postals als seus veïns de país, però els missatges passen per bústies de Rússia. Això és tremendament controvertit, i més en l'estat vulnerable en què es troba el país", afegeix.

 

L'alternativa: aplicacions de codi obert i dades encriptades

"L'estratègia de Telegram ha estat tenir tota la informació al núvol, i la de WhatsApp, guardar metadades històriques dels usuaris", comenta Berga. Per tant, i atenent l'estat de guerra en què es troba un país occidental, cal plantejar-se quina aplicació hauríem d'utilitzar perquè ens mantingui més protegits davant de qualsevol contingència. El professor aposta per "aplicacions com ara Signal per dos motius: és lliure i de codi obert, cosa que implica que no hi ha interessos comercials, i posa un èmfasi especial en la privadesa i la seguretat". Mentre que de l'ús de WhatsApp se'n poden extreure nombroses metadades, de Signal només se'n pot saber quin dia es va donar d'alta l'usuari a l'aplicació i quan la va obrir per última vegada.

 

La Fundació Signal, sota la qual es troba l'aplicació de missatgeria del mateix nom, va ser erigida per Brian Acton, el creador de WhatsApp: "Quan Brian Acton es va adonar que havia fet una barbaritat en vendre WhatsApp a Zuckerberg, qui volia enfortir un Facebook ja envellit i va convertir l'aplicació en una fàbrica de dades per vendre a tercers, el fundador de l'aplicació de missatgeria instantània es va decidir alinear amb un especialista i promoure des de dins Signal, que és com WhatsApp però amb un matís: no és una empresa, sinó una fundació sense ànim de lucre, la qual cosa que evita que es trafiqui amb dades", explica Quelic Berga.

 

Fa un any, Signal tenia 50 milions d'usuaris, mentre que Telegram ja passa dels 500 i WhatsApp supera els 1.600. "Signal encara és lluny dels seus competidors, però Brian Acton sabia que era essencial crear un programa en què la seguretat fos el més important després de la seva ensopegada amb WhatsApp, que va desenvolupar el 2009 amb un ucraïnès: Jan Koum", conclou Berga.