La intel·ligència artificial (IA) —i, en particular, el seu vessant generatiu— ja comença a tenir un impacte palpable en l'economia i en el mercat laboral. Els seus efectes varien en funció dels àmbits del mercat de treball i dels rols desenvolupats, però diversos estudis ja els comencen a dibuixar clarament, i tot apunta que aniran a més. Desirée Gómez Cardosa, analista de tendències a l'Observatori de Tendències Educatives i Innovació de l'eLearning Innovation Center (eLinC) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha elaborat un informe, disponible en obert al repositori institucional de la UOC, que deixa clar l'abast de la transformació que tenim al davant: gairebé un de cada quatre llocs de treball s'haurà de reestructurar durant els propers cinc anys.
Així com la força de les màquines va rellevar la de les persones en la revolució industrial, la substitució de les funcions cognitives humanes per la IA generativa és l'avantsala d'unes afectacions laborals que, d'acord amb els experts, es donaran en tres nivells diferents.
D'una banda, hi haurà la lògica creació de nous llocs de treball de perfils qualificats relacionats amb el desenvolupament de la IA i la ciència de dades. De l'altra, s'albira la desaparició dels llocs de feina d'aquells perfils que puguin quedar obsolets a causa de l'automatització de les tasques. Els sectors exposats a un perill més gran són els relacionats amb l'automatització de processos industrials i de vigilància, i, específicament, a causa de la IA generativa, moltes tasques relacionades amb el processament de textos, l'entrada de dades o la programació.El tercer nivell d'afectació, entre la generació i la desaparició de feines, serà el reciclatge de molts treballadors per fer front a les necessitats sobrevingudes de la seva empresa, absorbint coneixements relacionats amb aquestes noves matèries. Segons recull el Fòrum Econòmic Mundial, la previsió dels ocupadors és que el 23 % dels llocs de treball que hi ha actualment requeriran alguna mena de reestructuració en els pròxims cinc anys.
"A mig termini, l'adopció de la IA incrementarà la disparitat laboral entre les persones que posseeixen competències en IA generativa o que tenen un perfil tecnològic i les que no. La solució del reciclatge d'habilitats podria no ser suficient per a molts treballadors degut a la desaparició d'alguns llocs de treball", apunta Desirée Gómez, membre del grup d'Anàlisi de l'Aprenentatge i de la Docència de l'eLinC. Per la seva banda, Manel Fernández Jaria, professor col·laborador dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, assenyala que "la IA també podria crear noves oportunitats laborals i rols que encara no podem imaginar. Les professions del futur podrien requerir una combinació única d'habilitats humanes, creativitat, pensament crític i comprensió emocional que les màquines encara no poden replicar completament".
El repte de les noves habilitats
Aquestes desigualtats suposaran un desafiament al qual hauran de fer front tant els responsables polítics com els empresaris. Les dades que ofereixen els diferents informes recopilats fan pensar que les disparitats provocades pel panorama ràpid i canviant generat per la IA poden trigar a ser absorbides pel mercat laboral. Per això, les institucions d'educació superior tindran un paper important per fer front a una formació ràpida i de qualitat que cobreixi les exigències del mercat amb una oferta d'aprenentatge al llarg de la vida, permetent als professionals actius actualitzar les seves habilitats en l'àmbit de les noves tecnologies.
"Estem davant d'un gran repte que té a veure amb la correcta absorció de les tecnologies per part del teixit empresarial", reflexiona Gómez, l'analista de tendències educatives i d'innovació de la UOC. "Es tracta d'una transformació profunda en els processos de producció, gestió i presa de decisions per a les empreses, que hauran d'integrar de manera efectiva aquestes tecnologies en les seves operacions per mantenir-se competitives en un mercat en constant evolució. Si no és així, no tindran futur", adverteix Fernández Jaria.
"Aquest repte també s'estén als centres educatius, que han de poder satisfer la demanda de nous perfils professionals arran de l'entrada de la IA a la indústria", apunta Desirée Gómez de l'eLinC. "En l'educació es poden arribar a generar dues velocitats", opina Fernández Jaria, que continua: "Si els governs no prenen decisions estratègiques, ràpides i àgils, la bretxa social es farà definitivament més gran entre els que rebin una formació formal obsoleta i amb poc valor afegit, com ja està passant, respecte d'aquells que puguin pagar una formació de nivell superior adaptada al canvi".
Paradoxalment, tot i ser en l'era de la ciència de dades, el grau de certesa sobre aquests canvis encara és difícil de determinar, en part per la pròpia volatilitat de la tecnologia. "El panorama ha canviat exponencialment a causa del boom de la IA generativa que ha popularitzat Open AI amb ChatGPT, i el 2024 promet novetats que poden modificar de nou aquestes previsions. Però, en qualsevol cas, totes les fonts coincideixen a grans trets en les conclusions ja exposades", diu Gómez.
Precisament per aquest panorama canviant, amb la IA evolucionant i la previsible incorporació de la robòtica avançada, Desirée Gómez avança que l'Observatori de Tendències Educatives i Innovació de la UOC haurà de fer un "examen profund i periòdic de les dades que ofereixin aquests sectors per conèixer com afectaran la societat i l'aprenentatge".
