La Generalitat de Catalunya ha iniciat la major operació de connexió tecnològica i digital dels seus serveis i equipaments públics. L'objectiu és garantir que el 100% de les seus públiques (com escoles, hospitals, comissaries...) i els serveis de la Generalitat disposin d'accés a la xarxa de fibra òptica de titularitat pública, millorant així la connectivitat i la gestió digital dels serveis públics a Catalunya. Amb aquesta iniciativa, el Govern defineix un nou model que connecta les seus públiques i migra els serveis corporatius, que fins ara utilitzaven majoritàriament infraestructures de tercers, per passar-los a gestionar fent ús de la infraestructura de xarxa de fibra òptica de titularitat pública.
Aquest nou model implicarà un salt endavant en la sobirania digital de Catalunya, assegurant unes infraestructures digitals pròpies, amb governança plena i alta cobertura territorial. I és una aposta per millorar els serveis públics i fer-los més eficients, amb una connectivitat d’alta qualitat i major capacitat per donar resposta a les necessitats i reptes que afronta el país.
Per portar a terme aquest projecte estratègic, la Generalitat ha presentat tres licitacions per un valor estimat total de 200,92 milions d'euros. Es tracta d’una de les operacions més importants que es farà en l’àmbit de les telecomunicacions en aquesta legislatura. El primer contracte, amb un valor estimat de 152,52 milions d’euros, inclou la gestió del servei de connectivitat extrem a extrem, el servei d’equipament als punts de servei, el servei de suport per a l’estesa de cable i completar el desplegament de la xarxa d’accés. El segon contracte, amb un valor estimat de 33,36 milions d’euros, s’ocupa del manteniment i operació de la infraestructura, i el tercer, amb un valor estimat de 15,04 milions d’euros, servirà per donar servei de suport a la migració cap al nou model de connectivitat corporatiu suportat amb infraestructura pròpia.
La singularitat i importància del concurs han generat molt interès per part del sector, que va rebre informació de primera mà per part dels responsables de telecomunicacions de la Generalitat en un acte celebrat a principis de mes en què van assistir representants de més d’un centenar empreses.
Millors serveis digitals amb un estalvi econòmic important
Aquesta estratègia representa una gran millora del servei que, a més, és sostenible econòmicament en el temps. Les necessitats de connectivitat dels serveis públics estan en constant creixement i les prestacions requerides també s’incrementen contínuament, tant en capacitat i qualitat com en quantitat. Passar d’un model de connectivitat basat en el lloguer d’infraestructura a un model basat en una infraestructura pròpia és un canvi de paradigma radical que permet millorar els serveis oferts acotant la despesa associada.
Per il·lustrar alguns exemples d’aquestes millores, cal esmentar la possibilitat d’incrementar la capacitat de les connexions i els enllaços sense haver d'augmentar la despesa; la incorporació de prestacions de gestió centralitzada de la xarxa al disposar de control extrem a extrem de tots els components; la possibilitat de desplegar nous serveis de forma àgil, o l’automatització de l’operació amb el conseqüent estalvi econòmic. A més, és una xarxa amb una base tecnològica escalable, avançada i dimensionada per suportar el desplegament dels futurs serveis i tecnologies, com el 5G, la computació a l’extrem o l’evolució dels serveis d’emergències.
També és rellevant destacar l’avenç en seguretat per protegir adequadament la informació dels serveis públics, ja que es tracta d’una infraestructura dedicada en exclusiva per a aquests serveis que a més s’ha dissenyat per incorporar en un futur proper capacitats d’encriptació quàntica en les comunicacions públiques per protegir la informació davant ciberatacs.
Pel que fa a l’estalvi econòmic, si actualment la connectivitat de les seus de la Generalitat estigués basada en aquest model hi hauria una reducció de la despesa corporativa d'aproximadament el 40%. Es passaria de 32,60 milions d’euros (despesa prevista pel 2025) a 18,82 milions d’euros anuals (despesa prevista a partir de 2031).
Així doncs, Catalunya impulsa un projecte pioner que la situarà com a primer territori a nivell d’Espanya i pionera a Europa en impulsar una estratègia d’aquestes característiques. El país es posiciona així com un referent en connectivitat pública i sobirania digital, amb infraestructures digitals pròpies i una governança plena sobre la seva xarxa tecnològica. Aquest desplegament representarà un avenç estratègic en la modernització dels serveis públics que el Govern està impulsant i en l’optimització dels recursos tecnològics de l'Administració.
Properes passes i calendari
Es preveu que l'adjudicació dels tres contractes es faci el quart trimestre d'aquest any, amb l'objectiu que comencin a executar-se esglaonadament a partir de febrer de 2026.
El projecte preveu haver completat el 2031 la connexió de 5.419 seus i equipaments públics, entre els quals hi ha 78 comissaries, 812 centres hospitalaris i d’atenció primària i 2.381 centres educatius públics de Catalunya. Aquestes connexions s’afegeixen a les 745 seus ja connectades a través de la Xarxa Oberta de Catalunya (XOC). D’aquesta manera, quedaran connectades a la xarxa de fibra òptica de titularitat pública el total de 6.164 seus públiques de la Generalitat. Al final de la legislatura, es preveu tenir 3.374 seus connectades, que representaria el 55%.
Continua el desplegament de la xarxa pública de fibra òptica a tot el país
En paral·lel a aquest projecte, el Govern continua desplegant més quilòmetres de la xarxa de fibra òptica de titularitat pública, que pretén arribar a dotar d’un punt d’accés el 100% dels municipis catalans aquesta legislatura. Aquest 2025, es preveu superar els 8.000 km de xarxa troncal pública, una infraestructura essencial per garantir la connectivitat del territori.
El projecte de connectar seus i equipaments públics a la xarxa troncal de fibra òptica de titularitat pública consolidarà una xarxa d'alta capacitat, més robusta, eficient, segura i sostenible. Gràcies a aquesta infraestructura, l'Administració pública podrà desplegar noves tecnologies, incloent-hi intel·ligència artificial i tecnologies disruptives, amb seguretat d’extrem a extrem.
