Actualizado el 18/07/2024

icon Facebook icon Twiiter icon RSS icon EMAIL

La desinformació, una altra guerra al camp de batalla de l'àmbit digita

Escrito por Redacción TNI el 01/03/2022 a las 17:17:43
668

Digital Future Society, programa de Mobile World Capital Barcelona, ha organitzat avui la trobada Deconstructing Disinformation amb experts d’agències de verificació i la Comissió Europea, per a reflexionar sobre l’evolució de les informacions falses en l’era digital. La importància d’integrar solucions tecnològiques que agilitzin i protocolitzin el pocés de fact-cheking dels periodistes i exemples directes d’impacte global com la guerra d’Ucraïna o les notícies falses generades durant la pandpemia han centrat les reflexions sobre la situació actual en l’àmbit de la desinformació. A més, ha presentat els dos guanyadors del repte “Tecnologia contra la desinformació”, que permeten la detecció d’imatges manipulades (DeepFake) i el rastreig de falses afirmacions en diferents plataformes d’Internet a través de l’anàlisi del llenguatge. L’acte també ha comptat amb representació de la Comissió Europea, apuntant les línies de treball de les administracions en la lluita contra la desinformació.

 

Cristina Colom, directora de Digital Future Society, ha donat la benvinguda amb un aclaridor missatge de l’actualitat i destaca que “cicim en una societat de la informació on, tot i tenir més accés a notícies i a la seva font directa, es crea la paradoxa d’estar més desinformats que mai en la Història de la Humanitat”. Colom no decau i afirma que “tot i que la tecnologia s’ha utilitzat com a eina per a generar i difondre acceleradament la desinformació, també pot i ha de ser part de la solució per a contrarestar la batalla que s’està portant a terme en l’àmbit digital”.
 

Al seu torn, Manuel Szapiro, cap de la Comisión Europea a Barcelona, durant la seva presentació sobre la lluita contra les fake news ha afirmat que “la desinformació posa  a la nostra democràcia i la seguretat dels nostres ciutadans en perill”. Szapiro destaca el paper de l’administració europea, apostant per la col·laboració: “La Unió Europea vol liderar aquesta lluita contra la desinformació a través de la monitorització i desacreditant la informació falsa, unint forces, creant legislacions i empoderant a la societat”.

 

La guerra de la desinformació


La part central de l’esdeveniment ha estat protagonitzada per una taula rodona sobre la desinformació en el món postpandèmic i ha comptat amb les principals organitzacions que treballen per a detectat i aturar les fake news.  El paper de les eines tecnològiques en el procés de verificació de les informacions i exemples devastadors de l’actualitat com és la guerra a Ucraïna han centrat aquest debat. La directora de Digital Future Society, Cristina Colom, la defineix com l“altra guerra que està tenint com a camp de batalla l’àmbit digital” i així ho han corroborat amb dades els experts en verificació.

Rubén Míguez, responsable de Tecnologia a Newtral, apunta a la pandèmia del coronavirus com a punt d’inflexió i recorda que “va tenir un gran efecte en els fact-checkers, evidenciant-ne les limitacions. Sabem que el procés manual de fact-checkers no serà capaç de lliurar aquuesta batalla, per això automatitzem els dos primers passos de verificació per tal d’agilitzar el procés. Estalviem més del 50% del temps dels periodistes i tenim un abast més gran”. A més, conclou que “la tecnologia no és la solució, però sí una eina amb la que ens hem de combinar per fer front a les onades de desinformació, com la de la guerra d’Ucraïna, la pandèmia o tantes altres”.

Al seu torn, Desirée Garcia, responsable d’Efe Verifica, recull el testimoni de Míguez i afirma que “la tecnologia de verificació és la més connectada al periodisme i cal que segueixi sent així. Prova d’això són les notícies falses d’Ucraïna. Si hem estat capaços de detectar informació falsa ha estat gràcies als programes que ens permeten analitzar imatges falses; processos que fa uns anys no podríem haver realitzat”. Garcia apuntava un exemple amb una dada devastadora: en els cinc primers dies des de l’inici de la guerra a Ucraïna, s’havien registrat més de 500 notícies falces circulant per disseminar viralment la desinformació sobre el conflicte. “Lluny de desaparèixer, la desinformació va en augment i és més gran quanta més por hi ha”. Desirée García conclou amb un desig: “el gran repte és que la verificació arribi a tanta gent com la mentida, un gran desafiament, tenint en compte que la mentida ven més que la veritat”.

Finalment, Lorenzo Marini, codirector de Verificat, ha posat el focus en la importància de l’educació, “una perspectiva que hem de treballar des de l’inici per a incorporar al sistema educatiu, filtrant les fonts i els biaixos. Això ens permetrà aplicar pensament crític a la informació que és realment veraç”. Marini afegeix que l’alfabetització ara té un component digital i incideix en la importància del pensament crític, ja que “és molt important, però hi ha un pas previ per saber filtrar abans d’arribar a l’anàlisi crític per la quantitat d’informació existent”.

Tecnologia, part de la solució

L’esdeveniment sobre desinformació ha conclòs amb la presentació de dues solucions tecnològiques impulsades per la convocatòria de Digital Future Society “Tecnología contra la desinformación”, per a potenciar el sistema de verificació de continguts: la Universidad Politécnica de Madrid amb una eina de fact-checking basada en el llenguaje neuronal i el centre d’investigació CERTH-ITI de Grècia, amb la detecció d’imatges manipulades (Deep fake).


Alejandro Martin, professor ajudant del departament de Sistemes Informàtics de la Universidad Politécnica de Madrid i membre del grup d’investigació Applied Intelligence and Data Analysis, afirma que “els usuaris cada vegada comparteixen i disseminen més informació; davant d’aquest escenari, el projecte té com a objectiu mostrar l’esquema de la desinformació, per tal d’identificar tots els agents que participen en aquest procés”. Martín ha reforçat la importància del projecte per a prioritzar el seguiment i l’anàlisi automatitzada d’afirmacions falses “per a atacar la desinformació des del seu origen i poder contrastar informació en diferents idiomes i rastrejar l’origen de la noticia falsa utilitzant Intel·ligència Artificial”.

 

 

Al seu torn, Nikos Sarris, investigador sènior a CERTH-ITI i guanyador de la solució DeepFake Detection Lab declara que “l’ús de la Intel·ligència Artificial es pot utilitzar com a eina en positiu o en negatiu, segons la seva finalitat”. A més, fa una crida d’acció a la comunitat de  fact-checkers per a reforçar el coneixement i oferir els recursos necessaris per a comprendre i contrarestar el problema de la recent tecnologia del DeepFake, una eina cada cop més sofisticada que conclou que “serà un dels reptes més grans en l’evolució de les eines de manipulació d’imatges”.