Un telèfon mòbil, un ordinador connectat a internet i una plataforma per fer videotrucades poden tenir molts usos dins d'una presó. Per exemple, poden servir per mantenir contacte amb activitats il·lícites a l'exterior o poden causar estrès i tensions entre els reclusos. Però també poden reforçar el contacte dels presos amb les seves famílies, millorar-ne la salut mental i equipar-los amb les habilitats digitals necessàries per reintegrar-se en la societat i en el mercat laboral un cop que surtin de la presó.
L'ús d'internet i les tecnologies digitals a les presons ha estat objecte de debat durant els darrers anys. Sobre aquest ús, aprofundeix Pablo Romero, investigador del grup Victimologia empírica i aplicada (VICRIM), adscrit a la unitat de recerca de Management i Governança de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en el seu últim article, The use of online tools and Internet access in prisons: insights from Catalonia, que signa al costat dels també investigadors de la UOC Alba Marsol Gutiérrez i el catedràtic Josep Maria Tamarit Sumalla. Per a l'estudi, Romero ha analitzat les dades estadístiques de més de 1.600 reclusos de les presons de Catalunya i la informació qualitativa de les entrevistes amb dotze professionals de presons.
El paper de les tecnologies digitals a les presons
L'estudi desenvolupat pels investigadors de la UOC pretenia, d'una banda, conèixer l'abast real de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) als centres penitenciaris de Catalunya, així com els factors que faciliten o dificulten l'accés a aquestes tecnologies. D'altra banda, buscava conèixer l'opinió dels professionals que treballen a les presons sobre l'impacte de les TIC en el benestar dels reclusos i en la seva reinserció social, així com en la seguretat a la presó.
La principal troballa de l'estudi és que les eines digitals tenen un paper important en els programes educatius que es duen a terme a les presons i en com viuen els reclusos el seu internament. "Les persones que tenen un perfil més vulnerable o problemàtic, sobretot perquè viuen lluny de la seva xarxa de suport o de la seva família, tenen més opcions per mantenir el contacte, la qual cosa influeix en el seu benestar emocional", explica Pablo Romero.
"La gran majoria dels professionals entrevistats ens expliquen que aquest contacte ajuda moltíssim a suportar l'empresonament i que, a més, les TIC tenen un paper important com a eina formativa", afegeix l'investigador. "Només cal pensar com ha canviat el món en deu anys i imaginar-se el que és passar-se tot aquest temps sense tocar un mòbil o sense entrar a internet. A més, en sortir de la presó, l'intern necessita controlar aquestes eines per fer gairebé qualsevol gestió".
Per millorar les habilitats digitals dels reclusos, no només és necessari que les eines tecnològiques estiguin disponibles, també ho és que hi hagi professionals que puguin ensenyar-los aquestes competències digitals i guiar-los en el procés d'aprenentatge. "La percepció dels equips de presons és que les persones que surten en llibertat i disposen d'habilitats i competències per espavilar-se en el món digital tenen un procés de reinserció social i laboral molt més efectiu", remarca Romero.
Un accés desigual i limitat a les presons
Malgrat els beneficis que puguin tenir les tecnologies digitals en la vida dels reclusos, la recerca de la UOC va revelar que, a les presons de Catalunya, l'accés a aquestes tecnologies és desigual i limitat. A més, és necessari ampliar i actualitzar les eines disponibles, ja que la majoria de les presons tenen equips obsolets i insuficients, la qual cosa dificulta poder treballar amb les TIC.
"És important que les persones que vulguin fer ús de les tecnologies digitals per a qüestions formatives o per mantenir el contacte amb la seva xarxa de suport puguin fer-ho, sempre que ho tinguin permès. Ara mateix, les places d'accés a dispositius amb internet són limitades i molts reclusos se'n veuen exclosos. És clau que els centres penitenciaris puguin disposar d'un equip actualitzat, com s'està fent amb els punts Òmnia, i que aquestes tecnologies siguin enteses com una eina més en els programes de resocialització", explica Pablo Romero.
L'estudi també subratlla la importància del fet que els professionals que treballen als centres penitenciaris rebin formació especialitzada en l'ús i les aplicacions de les TIC. "Hi ha qui pensa que ens dirigim cap a un sistema penitenciari en el qual tots els interns podran accedir a un telèfon mòbil. De fet, és vox populi entre els professionals del sector que l'ús de dispositius no autoritzats és una cosa completament habitual", afegeix l'investigador. "I també hi ha una postura més conservadora, que se centra en els riscos que pot suposar l'ús de les TIC".
El principal desafiament d'integrar l'ús de les tecnologies digitals en les presons és aconseguir que no s'utilitzin amb finalitats delictives; per exemple, usar un mòbil per contactar amb una persona de l'exterior de la qual es té una ordre d'allunyament o per estar en contacte amb xarxes de crim organitzat o tràfic de drogues. A més, si tots els reclusos tenen dispositius digitals, és molt més fàcil que un d'ells transmeti informació a la resta amb rapidesa, la qual cosa pot derivar en tensions i problemes de seguretat al centre penitenciari.
"Més enllà dels riscos, podem concloure que la tecnologia compleix una doble o, fins i tot, una triple funció: es una via de contacte entre la persona interna i la seva xarxa social quan es troba lluny; serveix com a eina formativa, ja que permet l'accés a programes d'educació superior en línia en centres com la UOC, i, finalment, permet dotar els reclusos de les habilitats i les competències digitals indispensables per al dia a dia quan surtin en llibertat", conclou Romero.
