El Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts el nomenament de Jaume Miralles com a nou director general d’Intel·ligència Artificial, Eficiència i Dades a l’Administració, un òrgan de recent creació que depèn del Departament de la Presidència, i específicament de la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital. Miralles, enginyer de formació i amb una àmplia trajectòria en el sector de les noves tecnologies, s’encarregarà de liderar i executar l’estratègia d’innovació digital maximitzant l’ús de les dades i la intel·ligència artificial a tota l’Administració de la Generalitat, en el marc de l’impuls del Pla de Transformació Digital de la Generalitat i dels objectius de simplificació i millora de la qualitat dels serveis públics. D’aquesta manera, el Govern pretén que l’ús de la intel·ligència artificial i la innovació passi a ser una política de país estructural i transversal.
Amb el nomenament de Miralles es posa en marxa aquesta direcció general creada abans de l’estiu i en un context marcat per la irrupció de la intel·ligència artificial, que ha esdevingut una realitat transformadora i amb vocació de permanència. Des de l’inici, la secretaria ha sigut capaç d’incorporar-la a través de projectes pilot del programa GovTech, que donen resposta a reptes de l’Administració i de la ciutadania amb propostes d’innovació tecnològica.
Ara, per tal que aquestes iniciatives siguin més escalables i que les solucions dissenyades per als objectius d’un departament puguin estendre’s fàcilment a altres àrees, tràmits o reptes de l’Administració, s’engega la nova Direcció General d’Intel·ligència Artificial, Eficiència i Dades a l’Administració.
Estructura i objectius de la nova direcció general
El nou organisme se suma a les dues direccions generals ja existents de la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital: la Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana i la Direcció General d’Infraestructures Digitals. S’articula mitjançant la Subdirecció General de Dades i Innovació Digital a l’Administració, de la qual depenen dues àrees especialitzades:
- L’Àrea de Dades, encarregada de fomentar la creació i reutilització de productes de dades, coordinar l’obertura de dades públiques i garantir la qualitat i interoperabilitat de la informació generada per l’Administració.
- L’Àrea d’Innovació i Intel·ligència Artificial, que desplegarà les polítiques i projectes d’IA a l’Administració i impulsarà l’ús de la IA en les propostes de transformació digital de la Generalitat, promovent-ne un ús ètic, responsable i segur, així com la identificació d’oportunitats d’innovació tecnològica aplicada als reptes públics.
Com a nou director general, Miralles entoma la responsabilitat d’impulsar l’ús avançat de dades i la integració de la intel·ligència artificial (IA) amb visió ètica per millorar la qualitat, eficiència i personalització dels serveis públics. Entre els objectius de la nova direcció general destaquen la definició i seguiment dels plans de transformació digital departamentals, la implementació de la IA per millorar processos i recursos, la promoció de la innovació aplicada a l’Administració a través del programa GovTech Catalunya, la gestió de l’analítica avançada a través de la Plataforma Transversal de Dades, l’impuls de l’Espai comú de Dades Obertes i la protecció de dades, així com la monitorització de l’ús de la IA i l’impacte de la transformació digital en l’eficiència i qualitat dels serveis públics.
Un camí iniciat amb GovTech Catalunya
En els últims cinc anys, la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital ha desenvolupat més de 250 projectes d’innovació amb IA, que representen el 65% del total de projectes d’innovació realitzats. El 40% d’aquests projectes (100) s’han impulsat durant l’actual legislatura, a partir de l’agost del 2024, amb 49 projectes iniciats el segon semestre del 2024 i 51 en el que portem de 2025. Aquest creixement accelerat ha estat possible gràcies a la capacitat del programa GovTech Catalunya, que connecta els reptes de l’Administració amb l’ecosistema empresarial per desenvolupar solucions digitals eficients, proactives i centrades en les necessitats de la ciutadania.
La IA generativa s’ha aplicat en 180 dels projectes (més del 70% del total), amb un increment molt destacat en els últims dos anys. Fins al moment, s’han finalitzat 200 projectes, dels quals 118 han donat lloc a una solució implementable, i 57 d’aquestes ja han passat a producció. Tot i això, la majoria de les implantacions tenen encara un abast limitat, i un dels principals reptes de la nova direcció general serà escalar i estendre transversalment les solucions d’IA dins de l’Administració.
El pressupost total destinat als projectes d’IA ha estat de 13,5 milions d’euros, amb una mitjana de 88.000 euros per projecte. Des de l’agost del 2024, s’hi han destinat 8 milions, triplicant la inversió anual mitjana dels quatre anys anteriors.
Els projectes d’IA desenvolupats impacten tant en els processos interns de l’Administració com en els serveis públics dirigits a la ciutadania, amb resultats que van des de millores incrementals (fer millor el que ja es fa) fins a transformacions profundes (fer possible el que abans no es podia fer). Alguns àmbits clau d’impacte són l’eficiència en processos i presa de decisions, la millora de l’atenció ciutadana, l’ampliació de capacitats de l’organització i el desenvolupament de nous serveis públics.
Alguns exemples recents de projectes amb IA que s’han impulsat són l’AI4JUSTICE, que millora l’eficiència en la redacció de sentències judicials; l’ús de drons i IA per al control de la població de conills en zones agrícoles; MIA, un avatar d’agent de policia virtual que pot atendre denúncies i fer la redacció; un sistema de vigilància intel·ligent al Parc Natural del Cap de Creus; una prova de concepte per fer traduccions automàtiques a les Oficines d’Atenció Ciutadana, i un assistent web per fer tràmits digitals.
A partir d’ara, no només es continuarà impulsant aquest tipus de projectes, sinó que es garantirà que tinguin més recorregut i aplicabilitat a gran escala dins l’Administració. La nova direcció general té l’ambició que el 100% del personal d’administració i serveis de la Generalitat de Catalunya (més de 60.000 persones) incorpori l’ús de la intel·ligència artificial en les seves tasques diàries, aconseguint una major productivitat. I s’estima que, a finals d’aquest any, el 60% d’aquest personal ja comenci a adoptar eines basades en IA per ajudar a fer les seves tasques.
A més, durant aquest any s’abordaran 30 projectes innovadors nous amb IA per a la millora de l’eficiència i la qualitat dels serveis públics en benefici de la ciutadania, en el marc de GovTech Catalunya. I es preveu redissenyar 120 procediments administratius en quatre anys incorporant tècniques d’automatització i IA, i prioritzant els més utilitzats per la ciutadania.
Cap a una administració més proactiva i intel·ligent
Amb el nomenament de Miralles com a nou director general d’Intel·ligència Artificial, Eficiència i Dades a l’Administració, el Govern fa un pas endavant per consolidar una Administració més proactiva, basada en dades i orientada a resultats. La direcció general treballarà de manera transversal amb tots els departaments per estendre l’ús de la IA, garantir-ne l’ús ètic i potenciar projectes d’alt impacte que millorin la qualitat dels serveis públics.
Aquesta iniciativa forma part de l’estratègia de reforma de l’Administració, i és una de les accions presentades per la Comissió d’Experts per a la Reforma de l’Administració (CETRA). La Generalitat reafirma així el seu compromís amb una transformació digital al servei de les persones, apostant per una governança tecnològica innovadora i respectuosa amb els drets fonamentals.
Trajectòria de Jaume Miralles
Jaume Miralles és un professional amb una trajectòria contrastada de més de 25 anys en el sector de la tecnologia i la consultoria. Enginyer Tècnic de Telecomunicacions i enginyer superior en Electrònica per la Universitat Ramon Llull, va iniciar la seva carrera professional el 1998 a PricewaterhouseCoopers, si bé s'ha desenvolupat principalment a IBM, on ha treballat des de 2003 fins ara i ha ocupat diverses posicions de responsabilitat. Ha treballat en projectes de consultoria, integració tecnològica i disseny i venda de solucions TIC, especialment dirigides a grans comptes i a l'Administració Pública.
En els últims anys, la seva experiència s'ha centrat en l'àmbit de la intel·ligència artificial i la gestió de dades. Des de 2022, ha ocupat el càrrec de director de comptes al sector públic català, gestionant el negoci d'IBM en l'àmbit local amb projectes clau per a l'Àrea Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona.
