La pandèmia va posar de manifest el poder que poden tenir en els mercats els grups de joves ociosos amb diners en una mà i un mòbil, a l'altra. I és que molts van començar a invertir en borsa o en criptomonedes gràcies a la inesperada i involuntària cooperació entre finfluencers i companyies de tecnologia financera (fintech). Però què són els finfluencers i per què l'educació financera es deixa en mans d'aquestes figures que s'estenen lliurement per les xarxes socials i enlluernen joves i no tan joves que cerquen fer diners fàcils?
"Els finfluencers són creadors de continguts relacionats amb la temàtica financera. Els missatges que publiquen, per la posició que tenen a les xarxes socials, poden tenir cert impacte", explica Silvia Martínez, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i investigadora del grup GAME. "Per la matèria de què parlen i pels efectes que poden tenir en l'usuari que segueixi les seves recomanacions, es fa més necessària la transparència en qüestions com el coneixement o la fonamentació de les seves afirmacions i l'existència de conflictes d'interessos en els consells que comparteixen", alerta Martínez.
Aquestes figures acumulen milions de seguidors àvids d'informació que els pugui servir com a pista per saber en quines empreses han d'invertir, quines accions poden comprar o vendre (i quan ho han de fer), o quines són les tendències del mercat. Es tracta de factors que ni tan sols els experts del sector financer poden saber, però que serveixen d'inspiració als seguidors d'aquests finfluencers a l'hora de gestionar els diners.
"Tot i que a les xarxes socials hi ha gent molt experta, també hi ha gent que no ho és tant, i fins i tot hi ha estafadors", explica Elisabeth Ruiz-Dotras, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigadora del grup Digital Business Research Group (DigiBiz). "El missatge és que es poden fer diners fàcils, però això no és veritat: cal tenir formació, coneixements i hàbits", alerta la investigadora, que adverteix que "l'objectiu d'aquesta gent és vendre alguna cosa i no diuen tota la veritat: pots obtenir diners extres si inverteixes, però també pots perdre diners". "Si tens milions per invertir, pots aconseguir una renda mensual", assenyala.
L'experta alerta dels riscos que comporta el fet de deixar l'educació financera en mans de persones amb una formació i una experiència no contrastades. "El millor comunicador és el que vendrà més. A les xarxes socials no tens capacitat de filtre: tot està barrejat i la formació no és la mateixa que es pot donar en escoles o en determinats programes, perquè es tracta de vídeos molt curts. En camps com el financer, que és molt complex, si no tens les bases, no les pots adquirir agafant una mica d'aquí i una mica d'allà", subratlla Ruiz-Dotras.
Altruisme o màrqueting?
Hi ha finfluencers que asseguren que els missatges que publiquen no són recomanacions d'inversió, sinó que simplement comparteixen amb els seus seguidors les operacions i inversions que fan ells mateixos. "Els finfluencers fan comentaris generals, però hi ha un buit legal, perquè les recomanacions estan molt regulades", explica l'experta, que descarta, d'altra banda, que aquestes figures tinguin alguna incidència real en el mercat. "Si un finfluencer diu que una acció en concret pujarà, les grans gestores no posaran els seus diners allà", explica. No obstant això, sí que podria servir d'incentiu perquè algun particular ho fes, malgrat que "ningú dona informació de manera gratuïta: si sabessin que una acció donarà molts diners, no la compartirien amb gaires persones".
Hi ha dos problemes de fons amb aquestes publicacions o recomanacions. El primer és que molts dels seguidors d'aquests "consells" no disposen d'una formació financera que els indiqui en realitat quins riscos comporten aquests moviments, especialment per la facilitat d'accés a determinats productes d'inversió a través d'aplicacions i companyies de tecnologia financera, que faciliten i abarateixen l'accés a aquests productes. "Les possibles conseqüències d'aquesta mena de productes o inversions per a l'economia domèstica poden ser importants, amb un impacte alt, de manera que s'ha d'anar amb molt de compte", alerta Silvia Martínez, també directora del màster universitari de Social Media: Gestió i Estratègia de la UOC. "Si tenim constància de l'activitat d'una fintech per mitjà d'un influencer a qui seguim i hi volem participar perquè veiem que ha obtingut beneficis interessants, el més adequat seria buscar més informació de l'entitat i portar les dades a un assessor expert que ens pugui orientar i ens expliqui més bé els riscos de l'operació i el funcionament d'aquesta entitat", recomana.
No obstant això, molts usuaris d'aquestes aplicacions i seguidors dels finfluencers no dediquen temps a contrastar la informació o a buscar assessorament i formació externa. Això pot generar un desavantatge si no saben les veritables motivacions del finfluencer per fer determinades recomanacions de productes o plataformes. "Com en qualsevol altra activitat promocional o publicitària a les xarxes, hi hauria d'haver una transparència respecte al vincle existent entre l'influencer i l'entitat", critica la professora Silvia Martínez, que afegeix que, "precisament per la credibilitat i la confiança que projecten aquests usuaris, des d'un punt de vista ètic s'hauria d'explicar si tenen coneixements en aquesta matèria o si només es basen en la seva pròpia experiència".
El paper de les fintechs
En aquest nou ecosistema, les empreses de tecnologia financera emergeixen com a catalitzadores d'un fenomen que democratitza l'accés a serveis financers, bancaris i d'inversió. "Han eliminat barreres, sobretot psicològiques, sobre la inversió. Els mercats financers han canviat molt, però no hi ha formació ni coneixements, i la gent ha delegat les decisions a entitats financeres", destaca Elisabeth Ruiz-Dotras, que compara aquestes empreses emergents amb les aerolínies de baix cost. "Quan van aparèixer, van permetre la possibilitat de viatjar a tothom, perquè pots volar per 20, 30 o 50 euros. Ara tothom se'n va de viatge i surt els caps de setmana. Amb les inversions ha passat el mateix: hi ha plataformes de baix cost, que són fintechs, que es posicionen amb accés a fons d'inversió i productes a preus molt competitius", destaca. Així mateix, la investigadora vincula el fenomen dels finfluencers amb l'auge d'aquesta mena de tecnologies. "D'una banda, el fet d'invertir s'ha acostat a la societat des de les xarxes socials; de l'altra, s'ha facilitat des de la tecnologia. Tanmateix, això no significa que no hi hagi riscos: els riscos d'inversió continuen existint, però moltes vegades la gent no n'és conscient. A més, si no tens la formació i el coneixement necessaris, els riscos creixen exponencialment", insisteix.
Totes dues expertes coincideixen en la importància de la formació per saber què es fa en cada moment, a més de tenir en compte que els diners fàcils i ràpids probablement no existeixen. Per aconseguir-ho, és important el paper que tenen tant els reguladors com les xarxes socials que donen veu als finfluencers. "Cal augmentar la transparència i l'educació de la ciutadania perquè no es deixi portar per aparences o resultats temporals i entengui les dinàmiques de funcionament d'aquestes empreses", suggereix la professora Silvia Martínez. En aquest sentit, cal tenir en compte que està en joc la salut financera de moltes persones.
