Nou pas endavant per impulsar la implantació de nous centres de dades a Catalunya. Aquest dimarts, s’ha celebrat la segona reunió de la Taula Institucional d’impuls a la implantació i desenvolupament dels centres de dades. És l’espai de coordinació interdepartamental i amb agents del sector que vetlla per tirar endavant l’objectiu del Govern de convertir el país en el port digital de la Mediterrània i un pol d’infraestructures de referència al sud d’Europa, consolidant un model de creixement competitiu, ordenat i sostenible.
La reunió ha estat presidida pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau, acompanyat del secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, Albert Tort, la secretària de Polítiques Digitals, Maria Galindo, el secretari de Governs Locals i Relacions amb Aran, Xavier Amor, i el secretari d’Empresa i Competitivitat, Jaume Baró, així com representants de la resta de departaments implicats. A més, hi han assistit representants d’institucions rellevants dels àmbits tecnològics, de recerca i empresarial com el Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació, el Cercle Tecnològic de Catalunya, el Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès - Parc de l'Alba o Barcelona Global, així com d’institucions i entitats del món local com l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el consorci Localret o la Federació de Municipis de Catalunya, i entitats del sector energètic com Endesa o L’Energètica, entre altres.
El març de l’any passat, el Consell Executiu va aprovar el marc estratègic per fomentar i atraure nous projectes en aquest sector, considerat clau per garantir les oportunitats de desenvolupament, el creixement econòmic i la sobirania tecnològica en el processament de dades. Es tracta d’una necessitat creixent per a la ciutadania i les empreses en l’ús de multitud d’aplicacions d’usuari i empresarials, que s’intensifica encara més amb la irrupció exponencial de la intel·ligència artificial (IA).
Durant la sessió d’avui, l’Executiu ha presentat les primeres conclusions sorgides des de l’aprovació ara fa un any de l’Acord de Govern GOV/64/2025, de 18 de març, i ha validat els instruments necessaris per continuar impulsant el sector de les infraestructures digitals a Catalunya.
Una trentena de projectes potencials
D’una banda, el treball de camp i la col·laboració publicoprivada ha permès identificar 26 iniciatives privades potencials interessades a implantar els seus centres de dades a Catalunya, que en total sumarien prop de 2.000 MW de potència. D’aquests, fruit del procés d’acompanyament i seguiment dut a terme els últims mesos per part de la Generalitat, s’han identificat una desena de projectes amb un grau de maduresa alt que podrien assolir una potència d’entre 300 i 500 MW progressivament entre 2030 i 2035. En aquest sentit, l’informe anual de 2025 sobre el sector publicat per SpainDC, l’associació espanyola de centres de dades, estima un increment destacable de 33 a 148 MW operatius a Catalunya el 2030. A més, el Govern està impulsant la candidatura de gigafactoria europea d’IA, que suposaria un revulsiu addicional a aquestes previsions.
Cada iniciativa avançarà en funció del seu propi ritme, maduresa i adequació als requisits tècnics i territorials. El Govern acompanya i ordena aquest procés, garantint que els projectes que continuïn avançant ho facin amb totes les garanties territorials, energètiques i ambientals.
Aquests projectes representen l’interès creixent del sector per invertir al país, i situen Catalunya com un territori atractiu i competitiu per a la instal·lació de noves infraestructures digitals.
S’estima que Catalunya compta actualment amb més d’una quinzena de centres de dades d’entre 1 i 16 MW, que constitueixen una base tecnològica sòlida i un ecosistema ja consolidat sobre el qual es pot projectar el creixement del sector. Aquesta infraestructura existent permet afrontar un salt d’escala en la implantació de nous projectes i consolida el paper de Catalunya com un territori preparat per acollir infraestructures digitals d’alt impacte.
Set pols de desenvolupament al país
A més, en el marc de l’Acord de Govern, la Taula Institucional d'impuls a la implantació i desenvolupament de centres de dades a Catalunya ha definit els pols de desenvolupament territorial que determinen les zones més idònies per a la implantació i el creixement de centres de dades a Catalunya.
Són el Parc de l’Alba, Sant Adrià del Besòs–Barcelonès, Metropolità Sud, Tarragona, Lleida, Anoia i Terres de l’Ebre. Aquests primers pols s’han definit i justificat a partir de factors com la disponibilitat de sòl, la capacitat energètica, la connectivitat digital, l’ecosistema tecnològic, la sostenibilitat i les oportunitats de reindustrialització. Són pols dinàmics i adaptables que seran revisats i modificats quan s’escaigui, en funció de l’evolució de les necessitats del mercat i de la ciutadania, atesa la ràpida evolució del sector i de les tecnologies.
La seva delimitació és un pas imprescindible perquè els projectes que s’hi ubiquin puguin optar a ser declarats projectes empresarials estratègics, tal com estableix l’Acord de Govern del marc estratègic.
En marxa un equip especialitzat i transversal per valorar projectes estratègics
Una altra de les novetats de la reunió d’avui ha sigut la constitució d’un equip executiu de caràcter transversal i especialitzat, com a òrgan operatiu encarregat de valorar les sol·licituds dels projectes que optin a la declaració de projecte estratègic. Aquest equip s’organitza en tres àmbits —tramitació, sòl i energia, i impuls i promoció— i actuarà com a punt únic de coordinació amb l’administració, garantint una tramitació més eficient i integrada.
S’encarregarà de validar que els projectes compleixin els requisits necessaris per ser considerats estratègics: ubicar-se en un dels pols de desenvolupament; tenir en compte l’impacte mediambiental; tenir una potència mínima de 20 MW; incrementar l’ocupació de qualitat amb un mínim de dos llocs de treball a temps complert per cada milió d’euros d’inversió; tenir un impacte sobre l’economia local que multipliqui com a mínim per set la inversió; promoure activitats d’interès estratègic i col·laborar amb l’ecosistema innovador, centres de recerca i universitats; complir el Codi de Conducta de la Unió Europea per als centres de dades, i que l’empresa promotora no tingui cap expedient sancionador en tràmit per incompliment de normativa laboral o mediambiental.
A més, un cop aprovats els pols de desenvolupament territorial i constituït l’equip executiu especialitzat i transversal, el Govern publicarà pròximament el tràmit definitiu perquè els promotors puguin sol·licitar formalment la designació de les seves iniciatives com a projectes empresarials estratègics omplint el formulari associat. Aquest tràmit activarà el procediment formal de classificació previst pel marc estratègic i permetrà iniciar l’avaluació dels projectes que compleixin els requisits en matèria de sòl, energia, sostenibilitat i impacte econòmic. Amb aquesta publicació, Catalunya obrirà la porta a la fase operativa del desplegament i donarà continuïtat a l’acompanyament que s’ha realitzat fins ara als promotors interessats.
Una aposta per la Catalunya digital de present i de futur
Amb aquests avenços, el Govern referma la seva aposta per reforçar les infraestructures digitals de Catalunya i garantir que empreses, universitats, centres de recerca, administracions i ciutadans disposin de recursos per emmagatzemar i processar dades de manera segura i eficient. Els centres de dades constitueixen el nucli d’aquest ecosistema, allotjant servidors, sistemes d’emmagatzematge, xarxes i infraestructures de suport com la refrigeració i l’alimentació elèctrica redundants i permetent que tota mena de serveis digitals, aplicacions i processos empresarials funcionin amb fiabilitat i rendiment òptim.
Catalunya es vol consolidar com a hub digital de referència aprofitant la bona connectivitat internacional de què disposa i l’arribada de cables submarins que vinculen directament el territori amb diferents continents. Aquesta infraestructura té un impacte econòmic significatiu, amb inversions de milions d’euros i un efecte multiplicador sobre el PIB local, alhora que situa el país com a plataforma intercontinental per a serveis digitals i com a node de redundància essencial davant de ciutats com Marsella o Lisboa.
A més, cal destacar que el marc estratègic del Govern s’alinea perfectament amb les actuacions que des de la Comissió Europea s’estan impulsant per incrementar la sobirania digital a través de polítiques destinades a reduir la dependència tecnològica exterior, reforçar la capacitat d’innovació pròpia i garantir que les infraestructures i serveis digitals estratègics estiguin sota control europeu. En aquest context, esdevenen especialment rellevants els centres de dades com a peça clau per al desenvolupament de la intel·ligència artificial i dels serveis digitals, ja que garanteixen l’emmagatzematge, el processament i la gestió de dades dins l’espai europeu, així com per desenvolupar solucions basades en tecnologies avançades d’acord amb els valors i la regulació de la Unió.
