Les ciberestafes representen ja el segon delicte més denunciat a Catalunya, per darrere dels furts, i es consoliden com una de les principals amenaces delictives i econòmiques a Catalunya. De mitjana, es denuncien prop de 80.000 ciberestafes cada any i, fins a l'agost d'enguany, ja s'han registrat 53.577 fets, amb una mitjana de 220 denúncies diàries. En resposta a això, el consell executiu aprovarà dimarts el Pla estratègic per a la lluita contra les estafes virtuals 2026-2028 per establir un marc estratègic integral que permeti enfortir les capacitats de l'administració davant d'aquest fenomen.
Durant els primers vuit mesos d'enguany, l'impacte econòmic ha estat de 103 milions d'euros, una xifra que evidencia la magnitud d'un fenomen que és una amenaça econòmica de primer nivell. Durant el període comprès entre el 2024 fins a l'agost del 2026, el frau econòmic ha arribat als 490 milions d'euros.
Més de 200.000 víctimes en els darrers dos anys
Durant aquest període, les ciberestafes han afectat més de 200.000 víctimes, amb un 51% d'homes i un 49% de dones, mentre que la franja d'edat amb més incidència és la compresa entre els 31 i els 64 anys. Tot i això, les persones majors de 65 anys continuen sent el col·lectiu més vulnerable davant determinades modalitats, especialment les falses inversions, les estafes del fals familiar i les suplantacions bancàries.
Les falses inversions no constitueixen les estafes més nombroses però, en canvi, són les que generen els perjudicis econòmics més elevats, molt per sobre de qualsevol altra tipologia. Només durant el segon trimestre d'enguany han ocasionat més de 14 milions d'euros en pèrdues. Les estafes relacionades amb inversions i criptomonedes concentren bona part de l'activitat policial i continuen provocant casos especialment greus.
Pel que fa a les tendències actuals, els estafadors adapten constantment les seves estratègies als hàbits i interessos de la ciutadania. Concerts multitudinaris, vacances, allotjaments turístics, plataformes de compravenda i xarxes socials es converteixen en oportunitats per captar noves víctimes. També creixen noves modalitats com el conegut "Bizum invers", que aprofita la confiança dels usuaris en les plataformes de compravenda.
Una nova estratègia contra la cibercriminalitat
El Govern aprovarà aquest dimarts el Pla estratègic per a la lluita contra les estafes virtuals 2026-2028, que neix de la necessitat d'establir un marc estratègic integral que permeti enfortir les capacitats de l'administració davant un fenomen cada vegada més freqüent.
Aquesta tendència a l'alça respon a l'aparició de noves modalitats delictives basades en tècniques d'enginyeria social i en l'ús intensiu d'eines tecnològiques avançades per part dels grups criminals. Per aquest motiu, l'estratègia també té l'objectiu de combatre l'anomenada "xifra oculta", aquella que fa referència als delictes que existeixen, però que no es denuncien.
La nova estratègia posa l'accent en la protecció de la ciutadania i del sector empresarial, especialment les petites i mitjanes empreses. Així, el Govern entra en una nova fase de lluita contra la cibercriminalitat orientada a reforçar la competitivitat, el lideratge i els serveis públics i garantir que la digitalització avanci amb garanties, equitat i capacitat de resposta institucional.
L'àmbit d'acció del pla inclou totes les modalitats d'estafa dutes a terme a través de mitjans digitals recollides pel cos de Mossos d'Esquadra al llarg dels darrers anys:
- Estafes en transaccions: són aquelles vinculades a una transacció econòmica, en què s'inclou la compra, venda o lloguer de productes en línia, així com les falses inversions.
- Càrrecs en línia d'origen desconegut: fa referència a aquelles estafes associades a moviments bancaris, vinculats majoritàriament a targetes bancàries i que no reconeix com a efectuats per la víctima.
- Suplantacions: aquesta modalitat consisteix en el fet que l'estafador/a es fa passar per una tercera persona per assolir els seus objectius. En aquest grup s'inclouen les estafes del fals familiar, les que es fan passar per un alt directiu d'una empresa o les falses ofertes de treball.
- Estafes d'enginyeria social: són aquelles en les quals la víctima ha estat contactada mitjançant un correu electrònic, telefonia o sistemes de missatgeria amb l'objectiu que cliqui un enllaç o faciliti credencials d'accés, per exemple.
Enfortir les capacitats d'investigació: desplegament de la Unitat Central de Ciberestafes i Investigació Tecnològica i creació del Grup de Ciberintel·ligència
Amb l'objectiu d'incrementar la capacitat policial de detectar, analitzar i investigar els fraus digitals, el cos de Mossos d'Esquadra ha creat la Unitat Central de Ciberestafes i Investigació Tecnològica (UCCIT) i del Grup de Ciberintel·ligència, ambdós integrats a la Comissaria General de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (CGTIC). Aquesta nova estructura té com a objectiu reforçar les capacitats d'investigació amb ús de la Intel·ligència Artificial davant l'augment i la complexitat de les ciberestafes, i consolidar un model policial especialitzat per fer front a un fenomen massiu, altament tecnificat i en evolució constant. Es tracta d'investigar totes aquelles estafes en què la tecnologia constitueix un element determinant per a la seva comissió, així com anticipar noves amenaces i donar una resposta més eficaç a la ciberdelinqüència.
Aquesta Unitat, que va entrar en funcionament el dia 1 de gener d'enguany, centralitza el coneixement i la investigació de les ciberestafes. Actualment, manté obertes 28 investigacions amb gairebé 2,8 milions d'euros bloquejats, dels quals s'han recuperat 1,25 milions.
Pel que fa a la Unitat de Ciberintel·ligència, s'orienta a l'anticipació de les amenaces mitjançant la recopilació, correlació i anàlisi d'informació rellevant sobre l'ecosistema de la ciberdelinqüència, incloent-hi actors, tècniques, tàctiques, procediments i objectius. Aquesta capacitat permet transformar la informació en coneixement, facilitant la presa de decisions informada i l'evolució cap a una postura de seguretat proactiva i basada en risc.
Nous serveis per a la ciutadania: de l'assistent intel·ligent de ciberseguretat a la Comissaria Virtual
L'Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha posat en marxa el Servei Públic de Ciberseguretat a la Ciutadania amb una inversió inicial de 1,8 M? per enfortir la capacitació de les persones davant de les amenaces digitals. Una de les mesures destacades d'aquest servei és el desplegament d'un assistent basat en intel·ligència artificial, accessible a través del portal web de l'Agència i de WhatsApp. Aquesta eina ajudarà la ciutadania a identificar possibles estafes virtuals i a determinar si la persona pot haver-ne estat víctima. A més, atendrà consultes i oferirà recomanacions i bones pràctiques en matèria de ciberseguretat.
D'altra banda, el cos de Mossos d'Esquadra està ultimant la creació de la Comissaria Virtual, una seu electrònica per poder denunciar en línia una ciberestafa i així reduir la xifra oculta de delictes. La seva posada en marxa està prevista a partir del novembre de 2026. S'activarà el tràmit en línia de denúncia d'estafes virtuals i mitjans de pagament, que ha de ser un element clau en la lluita contra els delictes digitals.
Més agilitat en la transmissió de la informació
Una de les claus de la nova etapa en la lluita contra les estafes digitals és la velocitat en què es transmet la informació entre els agents implicats. Aquesta línia s'enfoca a millorar la coordinació entre els dos actors clau del pla: l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya i el cos de Mossos d'Esquadra. Ara bé, aquest darrer eix té en compte el paper clau que juguen altres organismes, com ara les entitats bancàries, les operadores de telefonia mòbil i les plataformes digitals.
- Coordinació amb entitats bancàries, operadores de telefonia mòbil i plataformes de compravenda en línia: aquests actors constitueixen una part fonamental de l'entramat de la lluita contra les ciberestafes, perquè els implica directament. En aquest sentit, resulta imprescindible ampliar lacoordinació amb aquests actors clau, una acció que es posarà en marxa durant el segon semestre de 2027.
- Establiment d'un sistema de comunicació entre l'Agència i el CME: es tracta de crear un mecanisme àgil d'intercanvi d'informació entre ambdues organitzacions que permeti comunicar noves modalitats d'estafa o notificar casos concrets sobre els quals s'hagin d'aplicar recursos de cadascuna de les dues organitzacions.
L'Agència i el CME constituiran amb les entitats bancàries una comissió transversal que centrarà els seus esforços a detectar noves estafes i en l'estudi del modus operandi.
Un alt percentatge de ciberestafes es produeixen a través de línies de telefonia mòbil, per això el Pla preveu la creació d'un grup de treball amb les operadores en el marc del protocol Telcocat, un servei d'atenció als municipis i altres ens locals per comunicar i fer seguiment d'incidències massives de telecomunicacions.
En la mateixa línia, es planificaran reunions periòdiques amb diferents plataformes digitals de compra-venda per aportar informació sobre les maneres d'actuar dels ciberdelinqüents i així puguin evolucionar en la protecció digital dels seus usuaris.
Intensificació de les accions i campanyes de prevenció
Un altre eix estratègic del nou pla és incrementar la planificació i realització de xerrades i sessions de prevenció adreçades a administracions locals, entitats del món privat, associacions empresarials i ciutadania. L'objectiu del Govern és apropar al territori coneixement pràctic sobre les modalitats de ciberestafa, els canals de denúncia i suport i les mesures bàsiques per reduir el risc.
- En l'àmbit local s'organitzaran jornades sobre ciberseguretat adreçades a ajuntaments, consells comarcals i altres administracions de proximitat, que alhora contribuiran a prevenir la ciutadania. Aquestes sessions incorporaran tant la visió tecnològica de l'Agència de Ciberseguretat com la perspectiva policial i es planificaran seguint el model de desplegament territorial del cos de Mossos d'Esquadra segons regions policials.
- En l'àmbit privat es programaran sessions arreu de Catalunya amb associacions empresarials, col·legis professionals i entitats sectorials, en una estreta col·laboració amb associacions com ACCIÓ, Sinergia o ASCICAT.
Dins l'estratègia de prevenció adreçada a la ciutadania, l'Agència de Ciberseguretat i el cos de Mossos d'Esquadra duran a terme accions comunicatives associades a períodes de l'any especialment sensibles a les estafes digitals, com ara Nadal, les rebaixes, períodes prevacacionals o les campanyes comercials.
D'aquesta manera, la ciutadania podrà rebre recomanacions concretes per reconèixer i evitar fraus com falsos lloguers, compres fraudulentes per internet, suplantacions d'identitat o falsos missatges bancaris, entre d'altres.
En el marc de la conscienciació ciutadana, es treballarà conjuntament en l'elaboració de materials divulgatius sobre prevenció amb la finalitat de disposar de recursos homogenis, actualitzats i reutilitzables. Aquests materials permetran reforçar la coherència dels missatges institucionals, facilitar la tasca dels equips que fan prevenció al territori i assegurar que les recomanacions difoses a la ciutadania estiguin alineades amb els criteris tècnics i policials.
Una governança dissenyada per a un seguiment efectiu
Per tal de garantir el desplegament efectiu del Pla, s'estableix un model de governança i seguiment estructurat en tres nivells:
- Una taula estratègica presidida pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i la consellera d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, així com els secretaris i directors generals especialitzats en ciberseguretat i transformació digital.
- Una taula tàctica que estarà formada per membres de l'Agència de Ciberseguretat i el CME amb la missió d'establir prioritats, coordinar el desplegament de les línies d'actuació, fer-ne el seguiment i acordar mesures correctores.
- Una taula operativa coordinada per membres l'Agència de Ciberseguretat i el CME amb la funció de coordinar l'execució de les accions, intercanviar informació sobre ciberestafes, identificar incidències i recopilar, validar i analitzar els indicadors d'activitat.
