En el nou episodi de ‘Quanta, quanta IA!’, Sergi Abadal, professor i investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), i Karina Gibert, catedràtica de la UPC i cofundadora de l’Intelligent Data Science and Artificial Intelligence Research Center (IDEAI-UPC), conversen sobre el paper de la intel·ligència artificial en l’àmbit de les telecomunicacions i la computació quàntica.
La intel·ligència artificial (IA) té el potencial de transformar profundament les infraestructures de comunicació, fent-les més eficients i sostenibles davant l’augment constant de dispositius connectats. Aquesta és una de les principals idees que s’exposen en el setè episodi de la sèrie ‘Quanta, quanta IA!’, una coproducció de la UPC i betevé.
En el capítol ‘Com millora la IA les xarxes de comunicacions?’, Karina Gibert, catedràtica de la UPC i cofundadora de l’IDEAI-UPC, conversa amb Sergi Abadal, investigador del Departament d’Arquitectura de Computadors de la UPC i professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB). Tots dos analitzen com la IA pot contribuir a millorar les telecomunicacions i aborden els reptes que implica aquesta evolució tecnològica, especialment en l’àmbit energètic. “La indústria avança cap a connexions cada vegada més ràpides, però cal reflexionar sobre l’impacte energètic d’aquest progrés i la sostenibilitat de tot el sistema”, afirma Abadal.
L’expert recorda que ens trobem en la cinquena generació de xarxes mòbils (5G), però que la demanda de serveis com el vídeo en alta qualitat exigeix una evolució constant. En aquest context, la IA pot aportar solucions per optimitzar la gestió de xarxes i reduir el consum de recursos, sempre que es desenvolupi amb l’eficiència com a prioritat.
L’eficiència energètica, un repte clau
Un dels grans obstacles actuals és el fort consum energètic associat a la IA i altres tecnologies d’alt rendiment. A més, els sistemes informàtics moderns requereixen una gran capacitat de refrigeració, fet que incrementa encara més la despesa energètica.
Per fer front a aquest repte, Abadal subratlla la importància de dissenyar xips especialitzats per a la IA, molt més eficients que els processadors generalistes, que “poden fer moltes coses, però no són òptims per a cap tasca concreta”, explica el professor.
Computació quàntica i telecomunicacions segures
Un altre dels temes tractats és la computació quàntica, que obre noves perspectives per a la IA i les comunicacions. Segons Abadal, els ordinadors quàntics permetran abordar problemes que serien inabastables per als sistemes convencionals i milloraran el rendiment de la IA i la seguretat de les xarxes.
Però per desplegar aquestes capacitats caldrà invertir en infraestructures noves, especialment xarxes quàntiques resistents, un repte tècnic de primer ordre per als pròxims anys.
Projectes en marxa
Durant la conversa, Sergi Abadal explica diverses iniciatives en què estan treballant, com el projecte WINC, en què s'està estudiant la comunicació sense fil en entorns de comunicació integrats, o projectes per integrar comunicacions en entorns poc convencionals, com en el cos humà –per comunicar anomalies que s'hi puguin produir, com ara malalties– o l'estudi de tecnologia per a comunicació submarina, per fer possibles connexions eficients sota l’aigua.
