Actualizado el 11/04/2024

icon Facebook icon Twiiter icon RSS icon EMAIL
  1. Portada
  2. >
  3. TecnonewsCat
  4. >
  5. Com l art ajuda a entendre la hibridació entre la realitat i la virtualitat

Com l art ajuda a entendre la hibridació entre la realitat i la virtualitat

Escrito por Agencias Externas el 20/12/2022 a las 16:28:23
1091

Des de la popularització de la tecnologia, el món virtual ha anat creixent amb passos de gegant fins a convertir-se avui dia en un element normalitzat i habitual en la societat. Actualment, la vida és eminentment digital i està emmarcada per les eines disponibles tant per treballar com per accedir a l'entreteniment i a la cultura.


De fet, tecnologies com el metavers ja estan situades com el següent gran pas cap a la digitalització de la societat. Ara un nou projecte liderat per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) analitzarà noves tecnologies immersives, com la realitat virtual, la realitat augmentada i la realitat ampliada, a través del prisma de l'art digital, per comprendre la importància i la dinàmica de l'espai que les tecnologies digitals han creat entre la virtualitat i la realitat. L'estudi es durà a terme no solament en l'àmbit creatiu, sinó també des d'un punt de vista social.


"Es tracta d'un projecte format per un equip interdisciplinari en què s'estudiaran les estratègies creatives que hi ha darrere de diversos projectes d'experimentació en un espai d'hibridació entre la realitat i la virtualitat, amb l'objectiu de produir un diàleg entre creadors consolidats i fer accessibles aquestes estratègies a creadors emergents", apunten els professors i investigadors dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC Joan Soler-Adillon, coordinador d'aquest projecte i membre del grup de recerca Disseny, Art, Tecnologia i Societat (DARTS), i Pierre Bourdin Kreitz, investigador del grup de recerca en Aprenentatges, Mitjans de comunicació i Entreteniment (GAME) i membre de l'equip de treball. "És important reivindicar la recerca artística, que està basada en la pràctica, precisament com un tipus d'avenç del coneixement tan vàlid com qualsevol altre", ressalten.


Els últims anys, la hiperconnectivitat de la societat o la pandèmia han servit d'accelerador cap a aquesta barrija-barreja entre el món digital i el món real. Encara més, la hibridació guanyarà importància els pròxims anys, de manera que l'anàlisi de les oportunitats i deficiències de les noves tecnologies immersives es convertirà en un aspecte prioritari. "Ens hem d'avançar a aquest procés i treure conclusions de les aportacions de la recerca artística, actual i històrica, per avançar escenaris d'aplicació que no tinguin com a objectiu la comercialització, sinó que es basin en un punt de vista d'avenç social. Així, ens interessa retornar a les pràctiques artístiques la seva dimensió de recerca, d'exploració dels límits, la qual cosa ens sembla fonamental tant en relació amb la hibridació com en la interacció amb els usuaris", defensa Soler-Adillon.


Amb això, la recerca pretén preparar-se millor per als nous reptes. "Els escenaris futurs ens obligaran a repensar moltes de les activitats que hem dut a terme al llarg de les últimes dècades. I aquí la hibridació, el fet d'aconseguir un bon equilibri entre la presencialitat i la virtualitat en molts àmbits de la nostra vida laboral i social, serà un element clau", defensa Bourdin Kreitz.


Art digital, un element clau d'experimentació


Des de sempre, l'art digital ha estat un dels principals camps d'experimentació i exploració de les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies. "L'art ha demostrat ser un espai que es llança a provar, hackejar i trastejar abans que ningú, i això el situa de manera natural en aquest espai experimental. Encara més, l'art digital sovint cerca els límits, fins i tot, de la mateixa tecnologia en què es basa", expliquen els investigadors.


Així, en aquesta cerca, la pràctica artística participa plenament en l'avenç de la recerca. I fins i tot en alguns casos avança la recerca tradicional. "L'art digital ofereix una posició insubstituïble per explorar aquests nous espais híbrids", detallen els experts.


Per aconseguir-ho, els experts estudiaran l'ús de noves tecnologies, com ara la realitat ampliada, que engloba tant la realitat virtual com la realitat augmentada, amb la finalitat d'analitzar les interaccions entre els usuaris i creadors, així com les diverses estratègies interactives i immersives que s'hi desenvolupen. "Tot i que el gran públic coneix aquestes tecnologies des del vessant més lúdic o d'entreteniment, tant la realitat augmentada com la realitat virtual tenen un bagatge molt important quant a recerca ja des dels anys noranta, especialment en relació amb la salut o l'educació", afirma Bourdin Kreitz.


Anàlisi de les percepcions i els comportaments


De fet, una part important d'aquest treball se centrarà a estudiar com l'ús i la interacció amb aquestes noves tecnologies es processen des del punt de vista de la neurociència cognitiva. Tot això, per analitzar aspectes com la representació i la percepció que el cervell té del món virtual. "Els experiments ens permetran estudiar els mecanismes de la representació interna del cos i com aquesta percepció pot canviar el nostre comportament", descriu Bourdin Kreitz.


A més, segons els experts, el progrés i la popularització d'aquestes tecnologies estan, sobretot, en mans de les grans corporacions i plataformes. Aquest context pot arribar a comportar importants conflictes en el futur, ja que la seva lògica de desenvolupament està enfocada a la supervivència i el benefici. "Com a investigadors, creiem que la nostra obligació és no deixar aquest procés únicament en mans de les grans plataformes, ja que la qüestió no és tant si la població està preparada per assumir aquests progressos, sinó si ho està qui té responsabilitats en la manera com es fa aquest procés", al·leguen els experts.


"El projecte encaixa en un context d'impuls de la relació entre art, ciència, tecnologia i societat, que serà un eix clau de treball durant els pròxims anys en el nostre entorn; la UOC hi tindrà un paper central, amb l'impuls, juntament amb altres entitats, del hub Hac Te, que es dedicarà precisament a aquesta tasca", conclou Soler-Adillon.


Aquest treball de recerca i experimentació pràctica es desenvoluparà durant els pròxims tres anys amb el finançament del programa d'R+D+I Projectes de generació de coneixement del Ministeri de Ciència i Innovació.