El Govern impulsa la creació d'un núvol públic sobirà a Catalunya, una infraestructura estratègica que situa el país com a capdavanter en el desenvolupament de serveis digitals alineats amb les estratègies europees. Aquest dimarts, l'Executiu licita el concurs públic per tirar endavant el projecte, que reforçarà la seguretat sobre les dades i la capacitat de garantir la resiliència i la qualitat dels serveis públics en un entorn tecnològic i geopolític exigent. A més, donarà compliment al nivell més alt de sobirania europea assolible a dia d'avui.
El projecte de núvol sobirà s'emmarca en l'Estratègia d'Autonomia Tecnològica de la Generalitat de Catalunya (ESTRATEC), el full de ruta que aprovarà avui el Consell Executiu per reforçar la sobirania digital, reduir dependències tecnològiques externes i incrementar el control sobre les dades i les infraestructures públiques.
Un núvol públic per protegir la informació i els serveis públics
El núvol públic sobirà serà una infraestructura d'emmagatzematge de dades situada a Catalunya, connectada a la resta d'infraestructures de connectivitat públiques del país i operada exclusivament dins del marc regulador europeu. Això garantirà la protecció de la informació, la traçabilitat dels serveis i un compliment superior dels requisits normatius aplicables.
Aquest model reforça la resiliència dels sistemes d'informació que sostenen serveis essencials i redueix la dependència de jurisdiccions o operadors externs no europeus. La sobirania digital esdevé així una condició clau per garantir la seguretat, la qualitat, la continuïtat i la confiança en els serveis públics.
En tractar-se d'un núvol públic, un cop estigui en funcionament, l'empresa adjudicatària posarà a disposició la infraestructura tant a entitats públiques com privades. El seu desplegament contribuirà a reforçar les capacitats tecnològiques pròpies de Catalunya, impulsar el talent i el coneixement especialitzat i consolidar un ecosistema digital més robust i competitiu. Amb aquesta iniciativa, el Govern fa un pas decisiu en la consolidació d'un model digital propi més eficient, flexible i sostenible en la prestació dels serveis TIC de l'Administració i posiciona Catalunya com a capdavantera en serveis digitals sobirans.
Innovació i transformació digital amb garanties
El desenvolupament del núvol públic sobirà facilitarà l'impuls de projectes de dades i la computació en un entorn segur i escalable, alineat amb la normativa europea, amb la garantia que la informació es manté en territori europeu i sota jurisdicció exclusivament europea.
Aquesta plataforma tecnològica i l'elevat nivell de compliment normatiu permetran accelerar la transformació digital i el desenvolupament de solucions avançades en àmbits especialment sensibles, com la salut, la seguretat o altres serveis que gestionen dades de caràcter crític, tant a nivell públic com privat. També aportarà agilitat a l'hora de disposar de nous serveis o adaptar la capacitat davant pics de demanda, i facilitarà la posada en marxa de solucions digitals d'alt valor afegit per a la ciutadania, afavorint la innovació i promovent la transparència i la protecció de les dades.
El projecte es complementa amb l'impuls de la candidatura a la gigafactoria europea d'intel·ligència artificial, també prevista dins l'ESTRATEC. Mentre que el núvol públic sobirà està orientat a garantir la computació i l'emmagatzematge de dades dels serveis digitals convencionals sota jurisdicció europea, la gigafactoria proporcionarà la capacitat de computació especialitzada necessària per al desenvolupament i l'ús de solucions d'intel·ligència artificial. Ambdues infraestructures es reforcen mútuament i configuren un model integral per enfortir les capacitats pròpies de computació, reduir dependències externes i consolidar Catalunya com a pol europeu d'infraestructures digitals avançades.
Un projecte clau per a la transformació digital del país
El núvol públic sobirà permetrà completar les modalitats de servei de núvol públic i privat disponibles avui dia a Catalunya impulsant una nova modalitat de núvol públic sobirà al mercat, constituint un ecosistema híbrid que aporti més seguretat, eficiència i capacitat d'adaptació en funció del tipus d'aplicacions i dades. En concret, aquest ecosistema quedarà format per les següents modalitats de núvol:
- Núvol públic: ofert per proveïdors externs, que permet disposar d'un ampli catàleg de serveis digitals, amb alta flexibilitat i capacitat d'escalabilitat.
- Núvol privat: amb infraestructura dedicada a la Generalitat, que garanteix un major control sobre les dades i els sistemes, especialment en entorns amb requeriments específics de seguretat.
- Núvol públic sobirà: el que s'impulsa amb aquesta licitació, orientat a assegurar que determinades dades i serveis estratègics es gestionin sota jurisdicció europea, reforçant el control, el compliment normatiu i l'autonomia digital. Per garantir un major nivell de seguretat, la solució tecnològica estarà connectada directament a la xarxa pública de fibra òptica de la Generalitat. Alhora, manté les mateixes prestacions i capacitats d'innovació que ofereixen els núvols públics.
La combinació d'aquests tres entorns permet ubicar cada sistema en l'opció tecnològica més adequada segons la seva criticitat, la sensibilitat de les dades i els requisits operatius, configurant així un model híbrid, flexible i resilient.
En aquest context, la nova licitació defineix una distribució dels serveis que reflecteix aquest equilibri i que dona el major protagonisme al núvol públic sobirà. En concret, d'aquí a dos anys es preveu haver evolucionat cap a una estructura que compleixi aquesta distribució:
- el 40% dels serveis es gestionin en núvol públic sobirà, com a peça central per garantir el control de les dades i el compliment del marc europeu.
- el 30% dels serveis es despleguin en núvol públic, aprofitant la seva capacitat d'innovació i escalabilitat. Fins ara, n'allotja el 20%.
- el 30% restant es mantinguin en núvol privat, especialment per a sistemes amb necessitats específiques de seguretat o control operatiu. A dia d'avui, en concentra el 80%.
L'ús del núvol públic sobirà anirà incrementant-se en funció de les necessitats i de l'impuls de noves iniciatives d'innovació. Així, es reforçarà la resiliència global dels serveis, s'evitarà la dependència d'un únic entorn tecnològic i es permetrà adaptar de manera dinàmica la ubicació dels sistemes segons calgui. I es farà un pas endavant en la transformació digital i en la consolidació d'un model tecnològic més robust, segur i preparat per als reptes futurs.
Una inversió molt rellevant
La licitació que es publica avui es materialitza mitjançant un acord marc per a la prestació dels serveis de núvol públic sobirà per a la Generalitat i el seu sector públic, amb un únic proveïdor. Inclou tant la provisió d'infraestructura i dels serveis de núvol, com els serveis de suport necessaris per facilitar la implantació i evolució de solucions digitals en aquest entorn.
L'acord tindrà una durada inicial de vuit anys, un període necessari per garantir l'estabilitat i la continuïtat del servei, i l'objectiu és mantenir-lo un cop superat aquest període. Per als primers vuit anys, el valor estimat del contracte és d'uns 481 milions d'euros (IVA inclòs). És la inversió més rellevant dels últims anys en serveis d'infraestructures en l'àmbit de la transformació digital.
L'adjudicació està prevista pel quart trimestre d'enguany. El núvol sobirà entrarà en funcionament al segon semestre de l'any vinent, un cop s'hagin implantat les infraestructures i serveis, i estarà plenament operatiu al tercer trimestre de 2027.
Un model europeu, exigent i amb visió de futur
El projecte vol garantir que el servei, les dades i l'operació estiguin sotmesos al màxim control europeu possible d'acord amb la tecnologia i la normativa vigents, i estableix les bases per avançar en el futur cap a nivells encara més elevats de sobirania digital. En aquest sentit, el compliment dels reglaments europeus esdevé un element central del projecte i una garantia de confiança, seguretat i qualitat per a les administracions, les empreses i la ciutadania.
Així, la licitació incorpora les directrius del marc europeu de sobirania del núvol (Cloud Sovereignty Framework) i exigeix el nivell més alt de sobirania digital que es pot acreditar actualment (SEAL 3). Això el fa un projecte pioner a Europa, ja que és el primer núvol públic sobirà que ho aplica. El nivell SEAL 3 garanteix que les dades es mantenen sota control europeu i que el servei pot continuar operant amb autonomia davant de possibles dependències de tercers o interrupcions externes.
La licitació també estableix que el prestador del servei estarà sotmès exclusivament a la legislació europea i haurà de complir tota la normativa europea relacionada que entri en vigor després de l'adjudicació, incloses les actualitzacions, modificacions o noves disposicions que siguin aplicables.
L'ESTRATEC, el full de ruta per a l'autonomia tecnològica de la Generalitat
Paral·lelament a l'impuls del núvol públic sobirà, aquest dimarts, el Govern aprovarà l'Estratègia d'Autonomia Tecnològica de la Generalitat de Catalunya (ESTRATEC). És el full de ruta que defineix un marc d'actuació transversal per reforçar el control sobre els actius digitals i reduir les dependències tecnològiques externes en un context de creixent complexitat geopolítica i digital. I alinea iniciatives ja en marxa, com el desplegament de la xarxa de fibra òptica de titularitat pública, l'estratègia de centres de dades o l'impuls de tecnologies quàntiques, amb uns objectius comuns d'assoliment de major autonomia estratègica tecnològica.
L'estratègia aborda el conjunt de l'ecosistema tecnològic públic, des de la connectivitat fins a la computació, les plataformes i les aplicacions, i fixa com a objectius principals reforçar la resiliència dels serveis públics, impulsar capacitats pròpies i alinear-se amb el marc normatiu i estratègic europeu en matèria de sobirania digital. En aquest context, el núvol sobirà esdevé una palanca clau dins de l'àmbit de les infraestructures de dades i computació, orientada a garantir el control sobre l'allotjament i el tractament de la informació pública.
L'ESTRATEC contempla una vintena de mesures. Entre elles, hi ha actuacions de diagnosi i coneixement per identificar les dependències tecnològiques i reforçar les capacitats internes, com ara l'elaboració d'un mapa integral de proveïdors, l'anàlisi de la governança dels projectes, la identificació del talent tecnològic i l'inventari d'infraestructures digitals i recursos propis.
També preveu accions per reforçar la resiliència dels serveis públics digitals, com el desplegament de protocols de continuïtat dels serveis crítics, la integració del sector públic als models corporatius TIC i de ciberseguretat i la implantació d'estàndards en àmbits estratègics com la intel·ligència artificial.
Així mateix, preveu l'impuls d'infraestructures i capacitats tecnològiques pròpies. S'hi engloben iniciatives ja en marxa com el desenvolupament de centres de processament de dades, la gigafactoria europea, la xarxa pública de fibra òptica o l'Anell Quàntic de Barcelona, i activar projectes en tecnologies avançades, tant propis com amb les universitats, centres de recerca i l'ecosistema innovador.
Finalment, es defineixen mesures de desenvolupament normatiu i de governança, com la creació d'un observatori del marc regulador, la incorporació de criteris de risc geopolític en la contractació tecnològica, el reforç de la identitat digital i l'impuls de la formació i capacitació interna per garantir l'alineament de tota l'organització.
Adjudicat el desplegament de l'Anell Quàntic de Barcelona
Una de les mesures rellevants de l'Estratègia d'Autonomia Tecnològica (ESTRATEC) és el desplegament de l'Anell Quàntic de Barcelona, una infraestructura de nova generació basada en tecnologies de distribució quàntica de claus (QKD). Permetrà protegir les comunicacions amb nivells de seguretat superiors als actuals i detectar qualsevol intent d'intercepció de manera immediata. Es tracta d'un avenç clau en un context en què molts dels serveis es basen en sistemes de seguretat que, en el futur, podrien quedar compromesos davant l'arribada d'ordinadors quàntics avançats.
El projecte, que es va licitar el març passat, preveu la creació d'una xarxa en forma d'anella amb un desplegament inicial de 14 nodes que integraran seus i departaments de la Generalitat que gestionen dades de salut, emergències i altres serveis crítics del país. Ara, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) acaba de fer la proposta d'adjudicació per al desplegament de la infraestructura a l'empresa Telefónica de España, S. A. U., per un valor de 4,1 milions d'euros, per tal d'iniciar-ne l'execució en els pròxims mesos. Els quatre primers nodes es posaran en marxa el 2027, i la xarxa s'ampliarà progressivament amb noves seus i connexions.
