De la fascinación a la concreción: proyectos sociales con IA generativa

Ricard Faura i Homedes

Vicepresident segon de l’Ateneu Barcelonès

Membre de la Junta Directiva de Graus TIC

Membre del Consell Social i President de la Comissió Acadèmica de la Universitat Politècnica de Catalunya

En Castellano más abajo

De la fascinació a la concreció: projectes socials amb IA generativa

La irrupció de la intel·ligència artificial generativa ha despertat un entusiasme que transcendeix l’àmbit tecnològic. En pocs mesos, s’ha convertit en objecte de debat a escoles, entitats culturals, administracions públiques i organitzacions socials. Tanmateix, més enllà de la sorpresa inicial, hi plana un risc evident: que el debat resti en l’abstracte, en el discurs sobre potencialitats, sense baixar al terreny de les aplicacions concretes. Si no es tradueix en projectes tangibles, la IA generativa pot quedar com una nova promesa tecnològica sense incidència real en la vida col·lectiva.

En el món social, les necessitats són palpables i concretes: educació, inclusió, comunicació, acompanyament, participació. La IA pot oferir eines noves per afrontar-les, però cal entendre-la no com a substitut, sinó com a potenciadora de capacitats. Això implica formular projectes concrets que connectin tres dimensions sovint separades: el coneixement tecnològic, l’experiència social i la visió ètica.

De la idea al projecte, el cas de l’Ateneu Barcelonès

És en aquest punt que voldria explicar un cas real i palpable, el que estem treballant des de l’Ateneu Barcelonès. El projecte planteja com l’Ateneu Barcelonès pot combinar transformació digital i intel·ligència artificial generativa per gestionar millor el coneixement que produeix i, sobretot, per difondre’l més enllà de les seves limitacions organitzatives i pressupostàries. L’objectiu de fons és passar d’un model centrat en l’activitat presencial a un ecosistema de coneixement continu, aprofitant dades, continguts i comunitat.

En primer lloc, el projecte s’inscriu dins un Pla de Transformació Digital amb diagnosi, definició de reptes, estratègia i cronograma 2025-2027. Dins d’aquest pla es defineixen sis eixos: implantació d’un CRM, gestió del coneixement, ciberseguretat, capacitació digital, impuls de la IA i potenciació del web com a aparador i espai de difusió. L’eix de gestió del coneixement busca captar, organitzar i compartir el coneixement generat a l’Ateneu mitjançant repositori digital, relatoris col·laboratius i socialització del coneixement, amb impacte en la preservació del patrimoni intel·lectual i en la planificació.

La proposta s’articula en quatre “capes” de gestió del coneixement que cal integrar. La primera és el coneixement i perfilat dels associats, que combina dades sociodemogràfiques (3.600 socis) i informació sobre les seves preferències i trajectòries de participació. Això es fa mitjançant un CRM que creuarà assistència a cursos, seminaris i activitats de l’Ateneu i de l’Escola d’Escriptura, amb la finalitat d’ajustar millor la programació a les expectatives reals de la base social i incorporar indicadors qualitatius de satisfacció.

La segona capa és la programació cultural, que parteix d’un volum alt d’activitat (més de 700 actes, més de  25.000 assistents, amb un creixement constant des de la pandèmia) i d’un desglossament detallat de formats (tertúlies, actes de seccions, activitats en col·laboració, etc.). La idea és que les dades de participació retroalimentin el disseny futur de la programació i permetin identificar tendències, buits i oportunitats.

La tercera capa és el tractament de la informació amb IA, aplicada de manera molt concreta a diferents actes. A partir de l’enregistrament en vídeo i àudio, es generen transcripcions, resums, punts rellevants, dades quantitatives, minutatge, sumaris raonats i mapes mentals, així com traduccions i materials adaptats a xarxes socials. Aquesta capa converteix cada acte en un conjunt ric de peces reutilitzables per a treball intern i per a la difusió externa.

La quarta capa és la generació i difusió de coneixement, que preveu un “núvol IA” com a repositori propi (vídeo, àudio, transcripcions, mapes mentals, resums) i una estratègia de disseminació multicanal: xarxes socials, butlletins, podcasts i accions dirigides a socis, ciutadania, mitjans i món acadèmic. Finalment, es vol transformar la web de l’Ateneu en un veritable portal de coneixement, amb participació activa dels associats i funció de diàleg i intercanvi, consolidant l’Ateneu com a node de referència en cultura i pensament.

El paper de les institucions i les xarxes

Els projectes aïllats, per molt interessants que siguin, no basten. Cal estructures que permetin aprendre col·lectivament. Les administracions públiques, els ateneus, les universitats i les xarxes del tercer sector podrien jugar un paper clau generant laboratoris de prova, espais on experimentar amb casos d’ús socials de la IA generativa, mesurant-ne l’impacte i establint guies de bones pràctiques.

Aquests laboratoris no haurien de perseguir “grans solucions” sinó petits avenços replicables: un model d’avaluació de projectes socials assistit per IA, un repositori de propostes generatives per a entitats locals, un programa d’alfabetització digital crítica. L’acció pilot, la validació i la difusió podrien bastir una autèntica política pública de la IA social.

Concretar per generar confiança

En definitiva, l’adopció social de la IA no depèn tant de les seves capacitats tècniques com de la seva credibilitat col·lectiva. Aquesta credibilitat només es construeix amb casos d’ús real, èticament consistents i socialment útils. Davant la fascinació pel possible, cal reivindicar la força del concret. Cada projecte social amb IA generativa que s’implementa, si s’avalua i es comparteix esdevé una petita peça d’un canvi més gran: el pas de la retòrica de la innovació a una pràctica de la transformació.

En castellano

Ricard Faura i Homedes
Vicepresidente segundo del Ateneu Barcelonès
Miembro de la Junta Directiva de Graus TIC
Miembro del Consejo Social y Presidente de la Comisión Académica de la Universitat Politècnica de Catalunya

De la fascinación a la concreción: proyectos sociales con IA generativa

La irrupción de la inteligencia artificial generativa ha despertado un entusiasmo que trasciende el ámbito tecnológico. En pocos meses se ha convertido en objeto de debate en escuelas, entidades culturales, administraciones públicas y organizaciones sociales. Sin embargo, más allá de la sorpresa inicial, planea un riesgo evidente: que el debate permanezca en lo abstracto, en el discurso sobre potencialidades, sin bajar al terreno de las aplicaciones concretas. Si no se traduce en proyectos tangibles, la IA generativa puede quedar como una nueva promesa tecnológica sin incidencia real en la vida colectiva.

En el ámbito social, las necesidades son palpables y concretas: educación, inclusión, comunicación, acompañamiento, participación. La IA puede ofrecer nuevas herramientas para afrontarlas, pero debe entenderse no como sustituto, sino como potenciadora de capacidades. Esto implica formular proyectos concretos que conecten tres dimensiones a menudo separadas: el conocimiento tecnológico, la experiencia social y la visión ética.

De la idea al proyecto: el caso del Ateneu Barcelonès

Es en este punto donde quisiera explicar un caso real y tangible, el que estamos trabajando desde el Ateneu Barcelonès. El proyecto plantea cómo el Ateneu Barcelonès puede combinar transformación digital e inteligencia artificial generativa para gestionar mejor el conocimiento que produce y, sobre todo, difundirlo más allá de sus limitaciones organizativas y presupuestarias. El objetivo de fondo es pasar de un modelo centrado en la actividad presencial a un ecosistema de conocimiento continuo, aprovechando datos, contenidos y comunidad.

En primer lugar, el proyecto se inscribe dentro de un Plan de Transformación Digital con diagnóstico, definición de retos, estrategia y cronograma 2025-2027. Dentro de este plan se definen seis ejes: implantación de un CRM, gestión del conocimiento, ciberseguridad, capacitación digital, impulso de la IA y potenciación de la web como escaparate y espacio de difusión. El eje de gestión del conocimiento busca captar, organizar y compartir el conocimiento generado en el Ateneu mediante un repositorio digital, relatorías colaborativas y socialización del conocimiento, con impacto en la preservación del patrimonio intelectual y en la planificación.

La propuesta se articula en cuatro “capas” de gestión del conocimiento que deben integrarse.

La primera es el conocimiento y perfilado de los socios, que combina datos sociodemográficos (3.600 socios) e información sobre sus preferencias y trayectorias de participación. Esto se realiza mediante un CRM que cruzará la asistencia a cursos, seminarios y actividades del Ateneu y de la Escola d’Escriptura, con el fin de ajustar mejor la programación a las expectativas reales de la base social e incorporar indicadores cualitativos de satisfacción.

La segunda capa es la programación cultural, que parte de un alto volumen de actividad (más de 700 actos, más de 25.000 asistentes, con crecimiento constante desde la pandemia) y de un desglose detallado de formatos (tertulias, actos de secciones, actividades en colaboración, etc.). La idea es que los datos de participación retroalimenten el diseño futuro de la programación y permitan identificar tendencias, vacíos y oportunidades.

La tercera capa es el tratamiento de la información con IA, aplicada de forma muy concreta a los distintos actos. A partir de grabaciones en vídeo y audio, se generan transcripciones, resúmenes, puntos relevantes, datos cuantitativos, minutaje, sumarios razonados y mapas mentales, así como traducciones y materiales adaptados a redes sociales. Esta capa convierte cada acto en un conjunto rico de piezas reutilizables para el trabajo interno y la difusión externa.

La cuarta capa es la generación y difusión del conocimiento, que prevé una “nube IA” como repositorio propio (vídeo, audio, transcripciones, mapas mentales, resúmenes) y una estrategia de diseminación multicanal: redes sociales, boletines, podcasts y acciones dirigidas a socios, ciudadanía, medios y mundo académico. Finalmente, se quiere transformar la web del Ateneu en un auténtico portal de conocimiento, con participación activa de los asociados y función de diálogo e intercambio, consolidando el Ateneu como nodo de referencia en cultura y pensamiento.

El papel de las instituciones y las redes

Los proyectos aislados, por interesantes que sean, no bastan. Se necesitan estructuras que permitan aprender colectivamente. Las administraciones públicas, los ateneos, las universidades y las redes del tercer sector podrían desempeñar un papel clave generando laboratorios de prueba, espacios donde experimentar con casos de uso sociales de la IA generativa, medir su impacto y establecer guías de buenas prácticas.

Estos laboratorios no deberían perseguir “grandes soluciones”, sino pequeños avances replicables: un modelo de evaluación de proyectos sociales asistido por IA, un repositorio de propuestas generativas para entidades locales, un programa de alfabetización digital crítica. La acción piloto, la validación y la difusión podrían construir una auténtica política pública de IA social.

Concretar para generar confianza

En definitiva, la adopción social de la IA no depende tanto de sus capacidades técnicas como de su credibilidad colectiva. Esta credibilidad solo se construye con casos de uso reales, éticamente consistentes y socialmente útiles. Frente a la fascinación por lo posible, hay que reivindicar la fuerza de lo concreto. Cada proyecto social con IA generativa que se implementa, se evalúa y se comparte se convierte en una pequeña pieza de un cambio mayor: el paso de la retórica de la innovación a una práctica de la transformación.

Noticias Relacionadas: