Actualizado el 20/01/2022

icon Facebook icon Twiiter icon RSS icon EMAIL
  1. Portada
  2. >
  3. Opiniones
  4. >
  5. 5 x 5 x 5 Propostes per desenvolupar la economia digital a Catalunya

5 x 5 x 5 Propostes per desenvolupar la economia digital a Catalunya

Escrito por Enginyers TIC el 31/03/2015 a las 19:15:19
3189

(Enginyers TIC )

Un grupo de ingenieros con amplias responsabilidades presentes o pasadas en el sector TIC español han elaborado el manifiesto "5 x 5 x 5" sobre el sector TIC en Catalunya.

 

El manifiesto hace un diagnóstico en 5 ámbitos, identifica 5 líneas estratégicas y presenta 5 propuestas de acción para consolidar la Industria Digital y la Economia del Conocimiento en Catalunya.

 

El manifiesto aporta propuestas y pone las bases del necesario debate para pasar de los buenos deseos al desarrollo real de la Industria Digital.

 

 

 

 

 

 

Firmantes:

 

Ramon Palacio Leon

Carles Martín Badell

Pere Alemany i Miralpeix

Antonio Elias Fusté

José Luis Infiesta

Miguel Ramírez Martín

José Pérez Casado

J. Luis A. Yebra

Domingo Ruiz Estopiñan

Jordi López Benasat

Ramon Pallisa Munts

Enric Peig Olivé

Aida Agea Merino

 

Propòsit del document

 

Aquest document és fruit de les reflexions i aportacions d’un grup d’enginyers durant el 2014 sobre l’estat de la Industria Digital i l’Economia del Coneixement a Catalunya.

 

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) són tecnologies transversals que permeten una major eficiència en la prestació de serveis i una major competitivitat en la producció i en la gestió de les empreses

 

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació abasten des de les xarxes de telecomunicacions i l’espectre radioelèctric fins a les aplicacions i continguts digitals, i des de el processat de la informació fins als mitjans audiovisuals.

 

A més, les TIC configuren un sector econòmic amb empreses multinacionals i PIMEs,  format pels operadors de telecomunicacions, les industries d’equipament i dispositius, industries del software, desenvolupadors d’aplicacions, i per proveïdors i gestors de tot tipus de continguts digitals.

 

Aquest document ha estat elaborat en un context de dificultats socials i econòmiques derivades de la crisi econòmica-financera del 2008, que encara persisteix, tant a les Administracions Públiques com a les empreses privades.

 

En el present document es fa un diagnòstic en 5 àmbits del Sector TIC a Catalunya, s’identifiquen 5 línies estratègiques d’actuació, i es presenten 5 propostes d’acció per consolidar la Industria Digital i l’Economia del Coneixement a Catalunya.

 

I.- Diagnòstic

 

D’acord amb els condicionants actuals i amb l’històric recent (veure annex 1), el diagnòstic  de la situació catalana en el sector TIC és:

 

1.- La aposta industrial del Govern no ha atorgat al sector TIC la rellevància requerida.

No hem tingut una aposta industrial de les TIC continuada i decidida en la història de Catalunya. En aquesta última etapa, el  Govern s’ha pronunciat per fomentar una Catalunya Industrial i ha elaborat el RIS3Cat (veure Annex 2), l’estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya, en el marc del RIS3 de la Comissió Europea pel 2014 – 2020. El RIS3Cat identifica 7 àmbits industrials consolidats i 6 tecnologies facilitadores transversals. Les TIC es consideren tecnologia facilitadora transversal però no es tracten com a sector econòmic de futur.

 

2.- Catalunya no ha disposat d’un sòlid model propi de desenvolupament TIC, ni en tant que sector econòmic, ni en les TIC com a dinamitzador transversal de l’economia, ni en les infraestructures de telecomunicacions.

 

Entenem que el Govern català no té a data d’avui competències plenes en telecomunicacions, ni en gestió de  l’espectre de freqüències, ni en TV, i  que les decisions principals es prenen a Madrid i Brussel·les. Però tampoc s’ha considerat específicament el sector TIC en tant que sector econòmic que inclou des dels equipaments fins als continguts i aplicacions audiovisuals

 

Els esforços dedicats històricament a la construcció d’ infraestructures de telecomunicacions no s’han conclòs, construint i privatitzant a Abertis les xarxes des Serveis d’Emergències de la Generalitat i de la CCMA (TV3), construint i privatitzant a Orange la xarxa de telefonia d’Al-pi, i iniciat projectes d’infraestructura de xarxa neutre sense poder finalitzar-los. A més Barcelona ha estat uns anys la seu de Retevisión i de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions sense capitalitzar –ho pel país a nivell industrial.

 

3.- La gestió de la demanda de les AAPP, un element que molts governs consideren vital en tant que tractor del teixit local, ha estat contaminada amb contrapesos polítics, de manera que s’han facilitat actuacions de l’operadora mes potent del país que no han afavorit el teixit empresarial català, com els resultats dels diàlegs competitius que, tot i l’esforç d’oferta de col·laboració feta des del sector industrial de casa nostra, tant a la pròpia administració com a l’operador dominant, no van tenir cap efecte positiu i van causar frustració al conjunt de PIMES del sector TIC català.

 

4.- Amb una oferta excessiva en relació a la nostra demanada de titulacions d’enginyeria TIC i uns resultat decebedors del nombre d’estudiants que surten anualment de les nostres escoles, mantenim un model universitari funcionarial, en la que l’equip gestor prové de (i retorna a) el sistema universitari, sense estímul per ser renovadors, i uns professionals docents i investigadors, amb amplia llibertat de càtedra, i que se’ls incentiva per publicacions i no per qualitat educativa ni per transferència tecnològica.

En aquest sentit facilitar la creació d’empreses que surtin de l’àmbit universitari, donant una més gran llibertat als interessats, eliminant les traves burocràtiques que actualment ho fan complicat, permetria un retorn a la societat dels esforços dels investigadors que treballen des de l’àmbit universitari. Aquest és al nostre entendre un factor clau per millorar el teixit industrial TIC català i la seva presencia al mercat local i internacional.

 

Malgrat els esforços dels darrers anys, a data d’avui tenim encara una Universitat burocratitzada i còmoda, que  no estimula la curiositat ni la creativitat,  i desarrelada del seu entorn industrial i econòmic.

 

5.-Disposem d’instruments econòmics infrautilitzats. El CTTI, com instrument sectorial, està més orientat a la gestió dels serveis informàtics de la Generalitat que a la promoció del sector, oblidant l’efecte d’instrument generador d’oferta i de referències que representa la compra pública en tots els països avançats, i ACCIÓ, com instrument multisectorial que està dedicat a incentivar la competitivitat, la innovació i la internacionalització de la empresa catalana, però avui en un estat clar d’escassedat de recursos. A més, la Fundació Mobile World Capital Barcelona, probablement la marca TIC de mes prestigi avui a Catalunya, manté encara un enfoc excessiu en l’esdeveniment puntual del Congrés i en la seva repercussió econòmica.

 

II.- 5 Línies estratègiques.

 

Proposem avançar seguint aquestes línies estratègiques d’actuació:

 

1.- Crear valor. La economia catalana ha d’esdevenir un ecosistema capaç de:

 

  • Retenir i atreure talent : que es nodreix de la formació i de l'experiència. Òbviament, ha de ser talent global, geogràficament parlant.
  • Crear un substrat d'influències adient: un entorn d’innovació, ric en idees noves, amb nodes d’intercanvi, proximitat a les Universitats,  i amb  multidisciplinarietat.
  • Disposar de finançament: sense diners no es fa res. Els diners atrauen el talent. Cal un esforç de focalització per part de les Administracions.
  • Dotar-nos d’un marc normatiu, amb poques regles i clares, amb una administració senzilla, que faciliti l'execució de nous projectes, la protecció dels petits front als grans, i una fiscalitat adequada,
  • Una estratègia mediàtica que acompanyi i difongui l’estratègia econòmica

 

2.- Focalització industrial

 

Tenim consens en que Catalunya és i ha de ser un país industrial, sense oblidar els sectors primari i terciari, però focalitzant-nos en la creació de valor industrial.

 

Tal com s’ha comentat abans, el Govern s’ha pronunciat en aquest sentit i ha presentat el programa “La Catalunya Industrial, un objectiu compartit”, on es manifesta l’aposta del Govern per a una industria catalana, i ha elaborat el RIS3Cat, en el que es determinen sectors econòmics prioritaris al país, si bé no apreciem l’esforç necessari de promoció de l’enginyeria, imprescindible en un país industrial, ni la consideració del sector TIC com a sector de futur en el desenvolupament de l’industria digital.

 

El sector TIC ha de ser la base de l’industria digital i de l’economia del coneixement, una economia que si compta amb infraestructures de nova generació en tota la geografia, facilita l’assentament de la població a tot el territori, una economia que és industria de hardware i de software, de producte i de servei, de dispositius i d’aplicacions, i de continguts multimèdia digitals.

 

3.- Bones pràctiques d’Enginyeria

 

Hem sofert recentment exemples de males praxis i fracassos en projectes importants, atribuïbles a que s’ha prioritzat la immediatesa del negoci sobre els requeriments d’enginyeria.  Val la pena citar que el projecte Castor (encara que gestionat des de l’Estat) n’és un exemple brutal, en el que els asseguradors del projecte fallit som els ciutadans. També , comentar que una legislació deficient i la manca d’un mínim  de rigor normatiu i aplicació de bones pràctiques en la enginyeria, tenen com ha conseqüència un impacte social i urbà parcialment negatiu. Com exemple, podem posar la forma deficient de l’estesa de fibra òptica per les façanes a Catalunya.

 

En aquest sentit,  reivindiquem el paper de l’Enginyeria, en tant que disseny i validació del projecte tècnic, incloent la funció col·legial del visat i l’assegurança del projecte.

 

4.- Posar el sector TIC a l’agenda política catalana.

 

Les TIC són unes tecnologies transversals facilitadores, que tenen efectes multiplicatius en l’eficiència en tots els sectors econòmics, però el sector TIC és també, per definició, un sector econòmic i  industrial, que avui no és a l’agenda política

 

Per situar el sector TIC a l’agenda política catalana cal:

 

  • Visió del Govern, reconeixent  el problema, proposant plans d'acció, executant-los sense desvirtuar-los a base de sotmetre’ls a interessos particulars, i mesurant les conseqüències i re-planificant en conseqüència a la vista dels resultats.
  • Legislació per afavorir la competència i les oportunitats de les pimes.
  • Finançament oportú, en els formats adients (Capital Risc i  desgravacions fiscals en Recerca i Innovació).
  • Reconèixer la dualitat global -  local dels nostres mercats, estimulant la producció i els mercats interior i exterior. Les empreses exportadores han també de ser reconegudes en el mercat interior, valorant positivament aquest esforç en les demandes de les  Administracions.

 

5.- Mobilitat i smart.

 

Disposem de dos actius importants en impacte, imatge i capacitat de mobilització internacional: La Fundació  Mobile World Capital Barcelona – MWCB-, nascuda del Mobile World Congress,  i la Smart City Expo Barcelona, ambdós portadors de la marca Barcelona.

 

La Fundació Mobile World Capital Barcelona ha evolucionat a tenir una estructura amb el Congress, Programes i el Centre, en la que el Congress és l’element de més impacte i ha incorporat el 4YFN (4 Years From Now) com encontre d’emprenedoria. Els Programes s’han enfocat a solucions, amb un programa horitzontal d’emprenedoria i innovació i tres verticals de e-health, e-learning i smart líving, tots amb participació d’entitats publiques i empreses privades. Hi ha, a més, la constitució d’un fons per participar en iniciatives empresarials. Considerem que aquesta evolució és positiva.

 

Considerem que les iniciatives d’emprenedoria i programes són encara insuficients i  el pes del Congress, al que reconeixem el seu impacte econòmic, és encara excessiu i representa un model superat de desenvolupament.

 

Aquesta es una oportunitat que no podem perdre, i encara queda molta feina per fer.

 

La Barcelona Smart City Expo & Congress, d’una dimensió menor, està ben focalitzada al desenvolupament sectorial i ha adquirit un protagonisme important a nivell internacional.

 

Cal doncs combinar Mobilitat i Smart i prioritzar els esforços per construir un ecosistema econòmic, universitari i cultural enfocat al desenvolupament empresarial.

 

III.- 5 Propostes d’acció

 

1.- Establir polítiques afavoridores d’un ecosistema d’ industrial digital a Catalunya

Considerar el sector TIC com a sector industrial per ell mateix, a més de ser considerat com tecnologies transversals d’impacte a la innovació dels diversos altres sectors, com fa ara el RIS3Cat i definir un marc normatiu afavoridor de la innovació i amb capacitat d’incorporar emprenedors i PIMEs.

 

Definir les condicions d’atracció de talent extern, tant  tecnològic com emprenedor, amb acords amb les Universitats, facilitació de residència, etc., i les condicions de retenció de talent dels llicenciats tecnològics generats a Catalunya, amb pràctiques a empreses, formació continuada, facilitació de l’emprenedoria, etc..

 

Enfortir un clúster empresarial TIC, un ecosistema format per empreses de diferents dimensions, diferents orígens, diferents línies de producte o servei (productes, aplicacions i serveis per mobilitat, smart cities, internet of things, etc.),  que comparteixin marca Barcelona,  experiència tecnològica i vocació internacional, i vincular el clúster empresarial a les Universitats tecnològiques catalanes.

 

2.- Definir mecanismes de finançament i compra pública.

 

  • Potenciar el Capital Risc tecnològic públic.
  • Establir regles clares, estables i dins de termini, de desgravació fiscal per la R + D + i
  • Suport  en compra pública a les empreses compromeses que paguen els impostos, inverteixen i generen oferta laboral de qualitat a  Catalunya
  • Suport  en compra pública al  teixit local de pimes valorant també l’esforç exportador de les empreses catalanes en tant que aval de la seva competitivitat.
  • Potenciar ACCIO amb més recursos propis (pressupost Generalitat) i europeus (RIS3Cat) per accions de finançament de projectes tecnològics.
  • Reducció dels  terminis de pagament públics i privats.

 

3.- Apalancar-nos en  la Mobile World Capital Barcelona – MWCB

 

Capitalitzar la Mobile World Capital i transcendir el seu posicionament actual per apalancar una diversitat d’altres accions.

  • Congress, transcendir l’acció puntual en el temps, i estendre el concepte de mobilitat a totes les fires que es fan a Barcelona, no sols el Congress.
  • Center, establir acords amb altres entitats de Catalunya, (museus de la Ciència, Picasso, Dalí, MACBA, ...) per utilitzar palanques de mobilitat.
  • Programes, reforçar el programa d’emprenedoria, amb accions de suport al desenvolupament del mercat (accions comercials internacionals, partnership d’empreses grans i petites) i de suport financer (fons de capital llavor i  de capital risc)

 

  • Establiment d’ aliances amb altres sectors i ciutats.
    • Sector Aeroespacial
    • Sector Bio
    • Altres ciutats internacionals

 

  • El concepte Smart City es de durada limitada, i malauradament  pot ser-ho també el MWCongress, per la qual cosa cal avançar i definir un nou marc de posicionament internacional TIC per a Barcelona i Catalunya.

 

4.- Avançar cap a una Universitat tecnològica enfocada a la industria

 

  • Potenciació dels Consell empresarials a les Universitats tecnològiques.
  • Avançar cap a la desfuncionarització de la Universitat, amb enfoc a la docència i a la transferència tecnològica, i potenciació dels projectes Universitat – Empresa.
  • Facilitar la creació de start-up per part dels mateixos investigadors quan aquest vulguin aportar els seus desenvolupaments al mercat.
  • Homologació curricular de la formació professional.
  • Enfoc a resultats: alumnes satisfets, empreses satisfetes, projectes acabats, patents.
  • Reconeixement del professorat per la docència i per projectes, a més de per la publicació de “papers”

 

5.- Homogeneïtzar la regulació per infraestructures

 

  • Establir mecanismes de coordinació amb els operadors de telecomunicacions pels desplegament de xarxa
  • Gestionar amb Localret un desplegament ordenat de fibra per part dels operadors privats (unificar criteris i ordenances municipals)
  • Promoure la incorporació de criteris, regulació i finançament d’infraestructures d’acord a les directrius i alternatives que predominen dins la Comunitat Europea.
  • Establint estratègies d’acord amb les millors pràctiques per l’acompliment de l’agenda 2020 de la Unió Europea i del nou marc de telecomunicacions previst pel 2025.

 

Signants:

 

Ramon Palacio Leon

Carles Martín Badell

Pere Alemany i Miralpeix

Antonio Elias Fusté

José Luis Infiesta

Miguel Ramírez Martín

José Pérez Casado

J. Luis A. Yebra

Domingo Ruiz Estopiñan

Jordi López Benasat

Ramon Pallisa Munts

Enric Peig Olivé

Aida Agea Merino

 

 

                                    

 

Annex 1. Entorn, històric i fets en el sector TIC a Catalunya

 

1.- La situació estructural a Europa

  • Europa és una economia social de mercat on els serveis digitals basats en les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) es proporcionen en lliure competència, tant la industria de la informació com també  els serveis dels operadors de telecomunicacions.
  • La industria de la informació, amb productes i serveis hardware i software, és global i està en un mercat amb un alt grau de competència.
  • Els operadors de telecomunicacions actuen en competència, en els serveis de telecomunicacions  i en les infraestructures i xarxes de telecomunicacions d’acord al model establert en cada un dels estats.
  • Conscient de la manca d’atractiu comercial de moltes àrees geogràfiques, la Comissió Europea promou un marc d’exigència i de finançament que permet diferents models de desplegament.

 

2.- La situació conjuntural a Europa

Europa, i sobretot les economies del sud (inclosa Catalunya) pateixen una crisi econòmica sistèmica des del 2008, derivada d’un excés d’economia financera i especulativa, que ha produït una contracció dels PIB’s, amb rescats financers, destrucció de teixit empresarial, destrucció d’ocupació, crisi de confiança política i sobre endeutament públic. En aquestes condicions, les AAPP no disposen de suficients recursos financers per incentivar tots els sectors econòmics.

 

3.- El sector TIC a Europa

La industria digital a Europa és sobretot industria d’equipament i productes (Siemens, Alcatel, Ericsson, Nokia,...) i és dèbil front a la industria asiàtica i americana d’equipament i productes (Huawei, ZTE, Samsung, Intel, Apple, ...) i front a la industria americana d’aplicacions i serveis software (Microsoft, Google, Amazon,...).

D’altra banda, els operadors de telecomunicacions europeus (Telefónica, Orange, Vodafone, Deutsche Telecom, ...) tenen presència mundial, en diferents mercats locals, i són forts front a operadors americans i asiàtics

La implantació de xarxes de nova generació presenta un retard en comparació amb els mercats comparables com son Nord-Amèrica, Japó o Corea.

Europa té un teixit molt dèbil d’emprenedors, micro- , mini- i petita empresa desenvolupadors de solucions TIC (serveis urbans, jocs, apps de mobilitat, ...)

 

4.- Catalunya “state of the art”

Catalunya ha capitalitzat la marca Barcelona, què és potser la seva major fortalesa avui.

Catalunya ha optat de nou per un model econòmic de turisme, amb una barreja de cultura, sol, festa i joc, que ens permet generar ingressos per compensar el dèficit de la balança tecnològica.

Catalunya ha estat tradicionalment una societat econòmica amb un fort teixit PIME multisectorial,  que en els darrers anys ha patit i s’ha reduït al transformar-se la crisi financera en crisi econòmica.

 

5.- Històric del sector TIC a Catalunya

Catalunya havia tingut una industria electrònica potent (Sanyo, Vanguard, Lavis, Roselson, Sharp, Sony,...) avui desmantellada.

El govern de Catalunya ha intentat impulsar en els darrers 20 anys diferents operadors  públics de telecomunicacions, amb resultats sempre fallits per una excessiva tacticitat política mancada de una visió estratègica a llarg termini.. El Centre de Telecomunicacions de la Generalitat va desenvolupar les xarxes dels cossos d’emergència i seguretat de Catalunya i va desenvolupar la xarxa de difusió de TV3, totes privatitzades posteriorment a Abertis, i va generar l’operador Alpi, que es va privatitzar a Orange.

Retevision es va instal·lar a Catalunya fins que el grup AUNA es va trencar en 3 peces, la telefonia fixa va passar a ONO, la telefonia mòbil (Amena) va passar a France Telecom (Orange) i la xarxa de radiodifusió va passar a Abertis (la única amb seu a Catalunya)

Abertis és avui el principal operador majorista català (i espanyol)  de infraestructures de telecomunicacions, amb les antigues xarxes de TV3 i Retevisión, les xarxes de seguretat i emergència catalanes (i moltes espanyoles), i en torres de telefonia 3G i 4G.

L’antic Centre Informàtic de la Generalitat va absorbir les restes del  Centre de Telecomunicacions de la Generalitat i és l’actual Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat –CTTI-, i que avui es dedica a la gestió dels serveis de la Generalitat. Un altra part del Centre informàtic va ser venuda a T-Systems.

El CTTI en un darrer intent de promoure una xarxa d’accés de nova generació i alta capil·laritat va desplegar sota al model de xarxa neutra una primera fase  d’abast insuficient. També aquest darrer intent s’ha vist fracassat en canviar l’estratègia de país com a resultat dels canvis polítics.

La ubicació de la seu de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions a Barcelona (avui integrada en el macro regulador Comisión Nacional de Mercados y de la Competencia) sols ha deixat impacte en els aspectes immobiliari i de serveis jurídics.

 

6.- El Mobile World Capital Barcelona – MWCB-

La Mobile World Capital Barcelona es va dissenyar sobre 4 pilars:

  • El Congress, què és un esdeveniment puntual i un èxit manifest de presència de líders tecnològics mundials, d’impacte econòmic i d’imatge mundial.
  • El Centre, proporcionat per Telefónica en la seva antiga seu de plaça Catalunya, el que genera algunes reticències per part d’altres operadors.
  • Legacy, que havia de ser el nucli d’activitat econòmica.
  • Festival, que podia ser un bon canal de comunicació mundial.

 

La Fundació Mobile World Capital Barcelona ha evolucionat a tenir una estructura amb el Congress, Programes i el Centre, en la que el Congress és l’element de més impacte i ha incorporat el 4YFN (4 Years From Now) com encontre d’emprenedoria. Els Programes s’han enfocat a solucions, amb un programa horitzontal d’emprenedoria i innovació i tres verticals de e-health, e-learning i smart líving, tots amb participació d’entitats publiques i empreses privades. Hi ha, a més, la constitució d’un fons per participar en iniciatives empresarials. Considerem que aquesta evolució és positiva.

 

 

Annex 2, Estratègia RIS3Cat

 

Resum

 

El RIS3Cat identifica 7 àmbits industrials consolidats: Alimentació, Energia i Recursos, Sistemes industrials, Industries relacionades amb el disseny, Industries relacionades amb la mobilitat sostenible (que inclou internet i telefonia mòbil), Industries de la salut, i Industries basades en l’experiència (que inclou multimèdia i audiovisual)

El RIS3Cat identifica també aquestes tecnologies facilitadores transversals: TIC, Nanotecnologia,  Materials avançats, Fotònica, Biotecnologia, i Manufactura avançada.

En suma, no identifiquem les TIC com a sector econòmic.

 

Descripció

 

Europa 2020, l’estratègia per a un creixement intel·ligent, sostenible i integrador, defineix els objectius que la Unió Europea ha d’assolir l’any 2020 en els àmbits de recerca i innovació, canvi climàtic i energia, ocupació, educació i reducció de la pobresa. També inclou set iniciatives emblemàtiques que constitueixen el marc en el qual la UE i les administracions dels seus estats membres poden unir esforços i reforçar-se mútuament en àrees relacionades amb les prioritats de l’estratègia Europa 2020.

 

En termes d’accés a la informació, l’agenda europea pel 2020 (DAE2020) estableix com objectiu que tots els europeus tinguin accés a internet amb una velocitat mínima de 30Mbps i un 50% de les llars tinguin connexions per sobre dels 100Mbps

 

Per al període 2014-2020, la Comissió Europea ha definit un enfocament integrat de tots

els fons de la política de cohesió, mitjançant un marc estratègic comú i amb una fixació

clara de prioritats i de resultats que cal assolir. Així mateix, la Comissió Europea exigeix que l’especialització intel·ligent sigui una condició prèvia per a les inversions en recerca i innovació cofinançades amb fons europeus. Els estats membres i les regions han d’elaborar estratègies de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent (research innovation strategies for smart specialisation, RIS3) que potenciïn, d’acord amb la metodologia fixada per la Comissió Europea, les especialitzacions econòmiques i de coneixement que s’ajustin millor al seu potencial d’innovació, sobre la base dels actius i les capacitats del territori.

 

En aquest context, l’estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT) defineix el marc a partir del qual el Govern desenvolupa les

actuacions i els programes d’R+D+I per al període 2014-2020 i dóna suport a la generació i el desenvolupament de projectes innovadors. L’estratègia digital de Catalunya per al 2020 defineix el marc per a les inversions i les actuacions en l’àmbit de

les TIC

 

La nova Comissió Europea ha obert un període de reflexió sobre aquest marc, un període que ha de concloure durant aquest 2015 amb un marc revisat. Algunes de les propostes que en aquest moment estan en consideració:

 

  • Que el 2025 com a mínim el 50% de les empreses i llars europees  tinguin accés a una connectivitat d’1Gbps de baixada i 500Mbps de pujada
  • El 100% de les empreses i llars d’Europa tinguin accés el 2025 a una connectivitat de 100Mbps de baixada i 50Mbps de pujada
  • Modificar la definició del terme banda ampla actual establert en 144kbps establint una nova definició en els mateixos límits que s’ha definit als EEUU 25Mbps de pujada i 3Mbps de baixada per tal de respondre a la demanda d’aplicacions intensives de ampla de banda dels consumidors.

 

Visió

Catalunya és un país de base industrial, que té una economia oberta, competitiva i sostenible, que combina talent, creativitat, un teixit empresarial diversificat i un sistema propi de recerca d’excel·lència, en el marc d’una societat dinàmica, emprenedora i inclusiva. Hi conviuen multinacionals i empreses locals, sectors consolidats i amb lideratge internacional, i sectors tecnològics emergents.

 

Amb 4 objectius estratègics:

 

Reforçar la competitivitat del teixit empresarial mitjançant la millora de l’eficiència dels processos productius, la internacionalització i la reorientació dels sectors consolidats cap a activitats de més valor afegit.

 

Potenciar noves activitats econòmiques emergents a partir de la recerca, la creativitat i la innovació, per crear i explotar nous nínxols de mercat.

 

Consolidar Catalunya com a pol europeu de coneixement i connectar les capacitats tecnològiques i creatives amb els sectors existents i emergents del territori

 

Millorar globalment el sistema català d’innovació, reforçar la competitivitat de les empreses i orientar les polítiques públiques cap al foment de la innovació, la internacionalització i l’emprenedoria

 

i 4 eixos:

 

Àmbits sectorials líders

  • Alimentació
  • Energia i recursos
  • Sistemes industrials
  • Indústries basades en el disseny
  • Indústries relacionades amb la mobilitat sostenible
  • Indústries de la salut
  • Indústries culturals i basades en l’experiència

 

Activitats emergents

  • S’han d'identificar en el procés de descoberta emprenedora

 

Tecnologies facilitadores transversals

  • TIC
  • Nanotecnologia
  • Materials avançats
  • Fotònica
  • Biotecnologia
  • Manufactura avançada

 

Entorn d’innovació. Polítiques públiques

  • Agenda digital
  • Emprenedoria
  • Ecoinnovació (economia verda)
  • Innovació no tecnològica
  • Formació i talent