Actualizado el 01/07/2025
Actualizado el 01/07/2025
La intel·ligència artificial davant l'art i els drets d'autorEscrito por Redacción TNI el 13/05/2025 a las 18:46:13523
 La popularització del generador d'imatges de ChatGPT, capaç de recrear estils artístics recognoscibles com el de Studio Ghibli, ha provocat que es tornin a encendre debats en els àmbits jurídic i ètic. Més enllà del fenomen viral, les implicacions d'aquesta tecnologia toquen qüestions de fons sobre drets d'autor, competència deslleial, banalització de l'art i extractivisme cultural.
Algunes plataformes d'IA utilitzen obres protegides per entrenar models d'IA sense remunerar-ne els creadors, mentre que altres negocis intenten establir mecanismes de compensació. El debat gira entorn de si estem davant un cas d'apropiació indeguda o d'una nova manera de generar riquesa compartida. Les regulacions emergents a la UE i als EUA podrien marcar el futur d'aquest sector. Experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) analitzen, des de la legalitat, les infraccions derivades de l'ús massiu d'estils visuals recognoscibles, i, des de l'àmbit artístic, adverteixen de la banalització cultural i la pèrdua d'identitat artística davant l'estandardització estètica impulsada per la IA.
Copiar sense copiar: el repte legal de protegir un estil
L'estil visual d'una obra no està protegit de manera directa pels drets d'autor, ni a Espanya ni a la Unió Europea. No obstant això, quan un conjunt de trets estètics és tan identificable que actua com una "signatura visual", pot gaudir de proteccions indirectes. "Encara que no estigui registrat com a marca, la llei protegeix aquesta identitat per evitar que altres empreses s'aprofitin de la seva fama i confonguin el públic", explica Begoña González Otero, professora col·laboradora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC.
Des del punt de vista jurídic, l'ús massiu de l'estil de Studio Ghibli per part de plataformes d'IA obre la porta a possibles reclamacions per competència deslleial i apropiació d'identitat artística. "Copiar massivament un estil tan associat al seu autor o estudi pot ser il·legal, encara que no es copiï una obra concreta", puntualitza González Otero. Segons l'article 6 de la Llei de competència deslleial (LCD), induir confusió o explotar la reputació aliena constitueix una pràctica il·lícita. També hi pot haver un risc de dilució de marca no registrada si es demostra que l'estil és distintiu i conegut. La situació canvia depenent de qui generi les imatges. "Quan hi ha plataformes o empreses que utilitzen estils recognoscibles per entrenar o produir continguts que competeixen en el mercat, hi ha un risc clar d'aprofitament indegut", afirma l'experta. No obstant això, si són usuaris particulars que creen imatges d'ús privat, "qualsevol acció directa contra ells seria desproporcionada", segons la Directiva 2004/48/CE.
A més, l'aprovació del Digital Services Act (DSA) introdueix noves obligacions per a certes plataformes d'intel·ligència artificial. En concret, aquestes normes s'apliquen quan actuen com a intermediàries, és a dir, si permeten que els usuaris generin, comparteixin o difonguin continguts en línia, com ara imatges, textos o vídeos. En aquests casos, el DSA —que amplia el marc de la Directiva sobre el comerç electrònic— obliga les plataformes a actuar amb diligència davant continguts il·legals, a ser més transparents i a protegir millor els drets dels usuaris. Si la plataforma supera els 45 milions d'usuaris a la Unió Europea, es considera una very large online platform (VLOP) i ha de complir requisits addicionals, com ara fer avaluacions de riscos sistèmics (per exemple, manipulació d'informació o difusió massiva de desinformació).
Ara bé, si una plataforma no es limita a allotjar contingut de tercers, sinó que utilitza aquest contingut per reentrenar els seus propis models, deixa de ser un simple intermediari. En aquest cas, assumeix una responsabilitat directa, la qual cosa pot tenir conseqüències legals més estrictes. |
